Prou Sant Esteve de les Roures
Sant Esteve de les Roures ha estat l’últim hit de
l’independentisme, amb el permís del “Viva
Puigdemont”.
No tant perquè la Guàrdia Civil s’inventés el municipi en un informe que va
fer arribar al Suprem sinó per la resposta ciutadana que ha tingut.
El poble s’ha fet viral a Twitter i ara ja té universitat, aeroport, penya
blaugrana, un festival de música, un accelerador de partícules i fins i tot una
línia de metro.
L’humor col·lectiu es converteix en l’antídot més eficaç contra la repressió perquè subverteix l’estratègia de l’Estat.
És a dir, aprofita la força de l’embat per retornar-lo com un boomerang, però convertit en una acció simpàtica i no violenta, una fórmula
que encara el fa més potent perquè ajuda a perdre la por, cohesiona i eleva la
moral de l’independentisme.
En canvi, a
l’Estat, aquesta resposta humorística no només el
despulla sinó que el posa entre l’espasa i la paret.
D’una banda, pot deixar que se’n faci mofa i acceptar ser
ridiculitzat, o de l’altra, pot reprimir-ho, tot i que llavors s’arrisca a
perdre el respecte de la gent que ho troba tan insultant com absurd.
Ara bé,
l’independentisme, en comptes de recrear-se en aquesta mena de
superioritat moral, també hauria de fer autocrítica i adonar-se del risc de
perdre’s en l’estètica.
El menysteniment de l’altre i la queixa permanent han viciat
la causa fins al punt que sembla més còmode ser independentista que intentar
fer la independència.
A més, l’humor
deixa de fer riure quan es fa pesat.
I Sant Esteve de les Roures està passant de ser una
iniciativa humorística subversiva a convertir-se en un acudit reiteratiu i buit
de contingut.
De què serveix continuar donant corda al poble inventat?
Recrear-se en la broma és seguir qüestionant l’Estat o és
mera autocomplaença?
Salvant les
distàncies, Tabàrnia ha estat una broma portada tan a l’extrem que el concepte
humorístic inicial ha decaigut en l’absoluta vergonya aliena.
Tot i que no es comparable perquè Sant Esteve de les Roures
és un exemple de contestació a l’autoritat aprofitant-ne un error, mentre que
Tabàrnia atia a la fractura social i territorial d’un país amb un pretext
totalment fals.
Per això potser
en lloc de crear nous comptes a Twitter i adjudicar
càrrecs polítics, institucionals i honorífics de Sant Esteve de les Roures,
caldria matar la broma i passar a l’acció.
Només des de la no violència, amb enginy i perseverança, però
sense caure en l’arrogància, l’independentisme podrà ampliar la base.
L’humor suma, fins que deixa de fer gràcia.
Cristina Solias
Comentarios
Publicar un comentario