carrostia

Ara que ja ha fet l’any de “tot allò”, els mitjans s’han lliurat a una mena d’autoflagel·lació oscil·lant entre el retret i la crítica, fins i tot de l’autocrítica. Què va fallar? Què no estava preparat? Qui es va equivocar? Qui va mentir? Amb quina consciència de fer-ho? Amb quina intenció? Tot això supera en temps i espai dedicat una qüestió més interessant i productiva: què fem a partir d’ara. Com ha evolucionat la ciutadania? Puc parlar d’una majoria significativa. Els mateixos que fa quatre anys estaven sorpresos i il·lusionats, fa un any estaven indignats i decidits, i ara estan fastiguejats, impacients, desenganyats i, el que és pitjor, desconfiats. Alguns polítics se n’adonen i hi adeqüen el discurs; el mal és que no hi adeqüen els fets. I aquí estem: en una fractura important entre els ciutadans i la classe política. Entre la gent es detecten dos grans corrents. Un que diu: “No ens han dit la veritat, no ens ho han explicat tot, no em fio d’aquest