carrostia

Aquesta pregunta la fan molts ciutadans espanyols, estranyats alguns i emprenyats la gran majoria. Només una minoria, generalment culta i ben informada ho entenen però, com ja queda dit, es tracta d’una minoria. Vull destacar que tinc família a Andalusia, la meva esposa, també tinc família a València, la meva mare, i jo, a la dècada dels 70, vaig residir un any i mig a Madrid on conservo bones amistats. He tingut ocasió de parlar amb tots ells i exposar-los els motius i la resposta ha estat similar: De tot el que ens parles no en teníem ni idea. Els noticiaris de televisió i la premsa nacional (?) no sols no en parlem sinó que us posen a parir. Catalunya és la comunitat que més aporta a l’estat. El 16% de la població genera el 20% del PIB, aporta el 24% dels impostos i el 30% de les seves exportacions. Són xifres prou importants per a tenir-les en compte el govern de Madrid. Perquè faig aquest esment? Doncs perquè el govern central, ja sigui el PP com el PSOE ens tracten

La Constitución Española declara la indivisibilitat i la indissolubilitat de la “Nació”. En el Congrés Constituent, dos diputats i dos senadors van proposar l’expressió “Estat plurinacional” i, encara més, una esmena demanava incloure el “dret a l’autodeterminació per part de nacionalitats i/o regions”. No va prosperar res d’això i, finalment, el text declara la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions. Indivisible i indissoluble, en prenem nota. El text es va aprovar per gran majoria al Congrés i al Senat. La “nació de nacions” o l’“Estat plurinacional” és quelcom rarament esmentat, l’actual cap del govern central hi al·ludia en més d’un discurs; ara ho ha descartat i s’ha passat a la defensa de la unitat sense costures. De nació de nacions, res: la Constitució nega el terme “nació” als pobles que ho són ( sobretot el català) i el supleix per l’abstracte

Fer un vídeo titulat 'Aquesta és l’Espanya real' és un mal negoci. Primer, perquè 'dime de qué gallardeas y te diré de qué careces', o sigui que anar pel món recordant que ets una democràcia plena ja explica el complex que arrossegues. Però també és un mal negoci perquè el vídeo estava pagat pel govern espanyol amb la intenció de reforçar la moral hispana davant el judici dels presos polítics. I bé, només han hagut de passar un parell de dies i l’Espanya real ha aparegut en la seva millor tradició de l’“España de charanga i pandereta”, com va escriure Machado. A la sortida de la presó de Soto del Real  el president del Parlament va explicar que, durant l’ingrés a la presó de Soto del Real, als presos polítics els van requisar roba de color groc,  fotos familiars en què apareixien llaços grocs i algun exemplar de la revista ‘El Jueves’. Això, en el terreny simbòlic. En el terreny real, als presos no els van donar fins ahir els ordinadors on tenen tota la

Estic esgarrifat, esfereït, sentint el que diuen aquests dies els Casados, els Riveras i les Calvos de torn. Què fan, parlant de morts a Catalunya?   Els han sentit? L’altre dia, José María Macías, vocal del Consell General del Poder Judicial, donava per fet (i es quedava tan tranquil) que el procés a Catalunya acabarà amb algun mort. Alejandro Fernández, el líder dels populars a Catalunya (que no és el mateix que dir que és un líder popular a Catalunya), afirmava que “el separatisme busca la balcanització d’Europa”. La vicepresidenta del govern del PSOE, Carmen Calvo, deia que Torra ha triat “una via sagnant” i, aquest dimecres mateix, el líder de Ciudadanos, Albert Rivera, advertia Pedro Sánchez que, si no fa res –i aplica el 155, és clar– ell serà el responsable “si hi ha algun mort a Catalunya”. Mare de Deu! Perquè parlen de morts a Catalunya? Perquè el president Torra, la setmana passada, va visitar Eslovènia i va parlar de la convicció que van tenir els eslove

Els arguments de Pedro Sánchez per mantenir la venda d’armes a l’Aràbia Saudita demostren fins a quin punt pot arribar la hipocresia en la política. O el cinisme. Perquè és difícil trobar un altre qualificatiu al fet que el president del govern espanyol demani “altura de mires” perquè s’entengui la necessitat que té ’Espanya de continuar subministrant armament a la monarquia saudita. “Altura de mires” és, per al president del govern espanyol, posar els interessos comercials i geoestratègics per davant dels principis polítics i ètics que defensa, o hauria de defensar, una força que es diu d’esquerres. “Sempre he pensat que la política és intentar convertir els ideals en realitats, però no sempre es pot aconseguir”, va dir el president espanyol ahir en la seva compareixença al Congrés dels Diputats. Va justificar-se en la “defensa dels interessos generals d’Espanya” i ja sabem, per altres raons, que són interessos pels quals l’Estat està disposat a pagar-ne la factura corre

Qualsevol persona de bona fe que sabés que les presons preventives i l’exili forçat no obeeixen més que a un abús de les lleis que de cap manera sancionen les conductes, bones o dolentes, que els processats han tingut es posaria les mans al cap. La raó: el mateix Estat (o règim?, en paraules d’Arrimades) que il·legítimament els empresona els demana col·laboració per aprovar els seus pressupostos, un cop miraculosament el van ajudar a aconseguir el govern, amb l’expulsió d’un dels governs més corruptes i ineficaços per al bé comú que recorden els temps moderns a Europa occidental. El xec en blanc que va suposar la investidura de Pedro Sánchez era una pura gratuïtat, sense condicions, que va vèncer tan aviat com es va presentar al cobrament de la moció de censura. Guanyada aquesta, s’iniciava un clima més favorable, però sense concretar-se en res. Ja és una vulgaritat sobrera dir que els independentistes, en ocasió del procés, han estat uns il·lusos: no veien que el que feien

Tothom es creu, darrerament, amb el dret de sentir-se ofès per tot . I no solament això. La susceptibilitat està tan portada a l'extrem que hi ha qui s’envalenteix per prendre mesures contra el que no li agrada sentir, encara que no sigui il·legal. És així que tenim jutges que amenacen els que xiulen l'himne d'Espanya, denúncies per insultar Déu i la Verge, o actuacions contra els que vessen simples (però qualificades) opinions sobre les accions del govern espanyol –el d'abans i el d'ara– sobre Catalunya. Borrell ha retirat l’estatus diplomàtic al representant de Flandes, André Hebbelink, en el que s'ha entès com a càstig no a ell, sinó a la seva regió , després  que el president del Parlament flamenc, Jan Peumans, critiqués que el fet de tenir presos polítics feia que Espanya no complís les condicions de formar part d’una Europa democràtica. Aquestes paraules devien caure com un gerro d’aigua freda sobre Borrell, però no solament pel fet de pronunci

1-  Hola. Aquí postprocesando. La única sección del mundo mundial que les explica toda la verdad. Es decir, también la mentira. Bueno. Desde la última vez la Cosa ha sido rica en movimientos, ese concepto amplio que abarca también el concepto estertores. Vamos que nos vamos. 2-  Torrent, el presi del Parlament, ha evitado el empure por enésima vez. Sus esfuerzos para evitar los muros de la cárcel sólo son comparables, en el tiempo, a los de ese otro gran ideólogo, distinto y distante, que fue el Lute. El próximo paso lógico sería que Boney M se volviera a juntar e interpretara una canción sobre Torrent. La cosa Torrent ha sido tan divertida que se merece un punto, al que llamaré 3. Igual también el 4, que nos reiremos.  3-  La situación era esta. Siguiendo la doctrina Llarena, los dipus exiliados y en el trullo, que ya no cobran como diputados, debían ser sustituidos –esto es, debían elegir un dipu de su grupo, que les sustituyera; con ello, no perderían su condición de diputad