Atònit, senyor Llarena
Ho trobo, senyor Llarena, francament indignant. Decebut, desenganyat, enfadat, desil·lusionat, disgustat o emprenyat són adjectius que se’m fan curts. Perquè el que realment estic és indignat, irat, atònit, rabiüt, furiós i, si ho voleu dir així, colèric. Com carai podeu dir el que dieu en la interlocutòria d’ahir (o com carai se n’hagi de dir) que serveix per mantenir Jordi Sànchez a la presó? On s’és vist? Un dia, molts mesos enrere, l’aleshores conseller de la Presidència, Francesc Homs, va dir que arribaria un moment en què ens prohibirien fins i tot pensar. Doncs a mi em sembla que aquest dia ja és aquí. Perquè el jutge del Suprem Pablo Llarena (a mi sempre em surt escriure Llanera, potser per allò d’ El Llanero Solitario que probablement ell es pensa que és); aquest senyor, deia, considera que Jordi Sànchez ha de continuar a la presó perquè “persisteix el risc de reiteració delictiva”, entre d’altres raons perquè Sànchez “manté el seu ideari” en un context en el