«Pedro, ¡Mantente firme!»
No tindrà treva ni dies de gràcia. N'és ben conscient. El deteriorament polític i social és de tal magnitud que no n'hi ha prou amb el cop d'efecte de conquerir la Moncloa contra pronòstic. Els gestos immediats no són una concessió, són una necessitat d'un nou govern que té per davant el gran repte de revertir el resultat de les negligències i la ineptitud política dels seus antecessors. L'aixecament de la intervenció de les finances de la Generalitat és un primer acte de justícia. S'ha de reconèixer la valentia de Pedro Sánchez d'encarar el retorn de la clau de la caixa catalana en la primera reunió del consell de ministres tenint en compte que PP i Ciutadans estan impacients per assenyalar-lo com a còmplice de l'independentisme. Però no pot oblidar que si és president d'Espanya ho és gràcies al vot de Podem, els sobiranistes catalans i els nacionalistes bascos. Tampoc pot oblidar que tots ells no han donat suport al projecte dels