carrostia

Avui comencem amb una notícia cultural:   l’escriptor Quim Monzó és el guanyador de l’edició d’aquest any del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes . Però per primer cop en tota la història del premi, el president de l’entitat que reparteix el premi, Jordi Cuixart d’Òmnium Cultural,   no ha pogut trucar al premiat per transmetre-li la bonanova. Ho certificava el mateix Quim Monzó, perplex i trist perquè no ha pogut gaudir del mateix tracte protocol·lari que els seus antecessors premiats. Monzó ho ha denunciat amb contundència i ha reconegut que fa dies que intenta escriure una carta d’agraiment al president d’Òmnium, i no se’n surt amb què posar-li donada la complexitat de la situació del pres. El company de Cuixart a la presó, Jordi Sànchez, està en boca de tothom. El presidenciable a la Generalitat està sent motiu de debat entre les files independentistes. Després de l’aval d’ERC, JxC ha topat amb la CUP. I aquesta vegada també amb la justícia espanyola.   El Tribunal

Entre este miércoles de San Valentín, 14 de febrero, y el martes 20, tendrá lugar en el Tribunal Supremo una nueva ronda de comparecencias de líderes independentistas en relación con la causa que llevó a la cárcel a medio  govern Puigdemont   y al exilio al otro medio, amén de los  Jordis   y  Carme Forcadell . En esta ocasión el círculo se amplía a exdiputadas de la CUP ( Anna Gabriel  y  Mireia Boya  - hay dudas sobre si comparecerán o no-), las dirigentes de ERC y el PDeCAT  Marta Rovira  y  Marta Pascal  -ya hay quien reza por que no se las llegue a conocer como “les Martes”-, el expresident  Artur Mas  -ya condenado a inhabilitación por la consulta del 9-N- y  Neus Lloveras , expresidenta de la AMI - ha renunciado al cargo hace pocos días-. Tienen cita con el juez Pablo Llarena (¿se acuerdan de cuando se lo tenía por el juez “bueno”, “garantista”, etc., que iba a enmendar los "errores" de la juez Carmen Lamela de la Audiencia Nacional?) por su presunta participac

"Mentre l’unionisme fa una campanya més plebiscitària que mai, a una part de l’independentisme se li ha acudit obrir el meló" Delicadíssim, el terreny que cal trepitjar per analitzar com es mereix el míssil llançat des d’ERC contra la candidatura de Carles Puigdemont . Però obligatori fer-ne el comentari, perquè fa la pinta que marcarà els pròxims dies de campanya, fins i tot potser la campanya sencera, i perquè toca el moll de l’os de l’autèntica naturalesa d’aquestes eleccions convocades per la Moncloa a l’empara del 155. Som-hi, doncs. Subratllant la impossibilitat legal i material que Puigdemont prengui possessió, sembla que ERC pretén despullar la candidatura del President : no podrà ser restituït i no ens vol dir qui és el suplent que ocuparà el seu lloc. En el subtext hi ha la idea que la de Puigdemont és una candidatura improvisada que al final del camí, si guanya, només servirà per a que el PDECat torni a remenar les cireres a través d’un tapat que ara no es

L’Estat espanyol ha donat la primera senyal de vida intel·ligent en molt de temps al renegar de l’intent de fer-se amb el control total i efectiu de Catalunya via article 155 i convocar immediatament eleccions. Apunt important: aquest article l’he escrit el diumenge 29 d’octubre de 2017.  Un escenari d’ocupació policial i militar de Catalunya després de la DUI era intolerable per la Unió Europea, que s’ha afanyat a pressionar l’Estat perquè abandoni tota pretensió de violència contra els catalans. El Govern català, jo mateix i molts altres esperàvem que l’Estat espanyol entrés a sac i desbocat a detenir càrrecs electes, ocupar presencialment el Parlament, fer-se amb tots els serveis públics, etc. És a dir, tots esperàvem que apliqués una estratègia de commoció i paüra al més pur estil de la que van seguir els americans els primers dies de la Guerra d’Iraq. En aquest escenari repressiu el poble auto-organitzat hagués plantat cara al Règim fins que s’hagués produït una mediació int