carrostia

  Els enregistraments de converses telefòniques d’algunes de les persones investigades per la seva relació amb el finançament de les despeses dels polítics independentistes fugits a l’estranger i l’organització de les accions del  Tsunami democràtic  posen en evidència el doble llenguatge de la classe política.  David Mad í  es va referir a  Quim Torra  com un “subnormal polític profund”.  Sergi Sol  a  Carles Puigdemont   com al “fill de puta Pelomocho”. I  Xavier Vendrell  es queixava que “amb tot el que jo he fet per aquest país sense demanar res a canvi i m'estan tocant els collons per tot el tema del concert. M'estan fent perdre temps, hòstia! Agilitza això una mica... truca a la consellera de Salut per tot el tema dels laboratoris, truca al  Bargalló  i truca al  Chakir  per tot el tema de Vil·la Bugatti, que em desencallin el de les subvencions de l'escola i tal...”. Són els mateixos personatges que després, quan parlen davant els mitjans de comunicació o en

La pregunta -sense resposta- que segueix planant sobre el Palau de la Generalitat, la Moncloa, el Parlament i el Congrés dels Diputats és de formulació relativament senzilla però de solució inequívocament complexa: com resoldre el conflicte polític entre l'Estat i la Generalitat de manera satisfactòria, duradora i amb la participació de la ciutadania a través del vot? El diàleg per aconseguir la quadratura del cercle és en boca de tothom,  especialment després del canvi de govern a Espanya , però la qüestió segueix encallada. I, si és així, és en part perquè des de l'independentisme no existeix unanimitat sobre com afrontar-lo. L'episodi d'aquesta setmana al Congrés dels Diputats, amb la retirada d’una moció del PDECat pactada amb el PSOE   que contenia el compromís d'encetar un diàleg entre administracions dins “l l’ordenament jurídic vigent”, així ho exemplifica. Aquests són tots els actors catalans implicats en la nova etapa del procés i els posicionam