carrostia

Si l’abdicació del rei Joan Carles I en el seu fill va ser una operació per salvaguardar del desprestigi la corona, es pot afirmar que ha estat absolutament fallida. Ben al contrari, sota la direcció de Felip VI la monarquia espanyola se situa entre les cases reials d’Europa pitjor valorades. L’epicentre d’aquesta desafecció s’ha situat a Catalunya després de l’infame discurs del 3-O, en què Felip VI avalava la brutalitat policial de l’1-O, i el sondeig del CEO, que dona una valoració dels catalans respecte al monarca d’1,8 sobre 10. Felip VI ha dinamitat la seva relació amb la majoria dels catalans i les seves institucions, com mostra la reprovació contra el rei aprovada dijous per la majoria del Parlament i la demanda de l’abolició de la monarquia a la cambra catalana. Probablement els febles fonaments democràtics que demostra l’Estat espanyol és el que encara apuntala la corona. Només això pot explicar la irada i amenaçadora resposta del govern espanyol socialista cont

Los optimistas creen, en su infinita ingenuidad o engañados por sus deseos, que el conflicto catalán se reconducirá en poco tiempo, una vez curadas las heridas de la convivencia, con un Goven más realista y a partir de una mayor sensibilidad en España hacia las demandas de Catalunya. No han entendido nada. Puede que los efectos demoledores de la aplicación del artículo 155 de la Constitución para someter la rebeldía independentista se olviden tras las elecciones del día de Santo Tomás y una vez se restauren los poderes autonómicos. Ese dolor pasará, porque para una mayoría social el actual autogobierno tiene un escaso valor, por cuanto lo conciben como una institucionalización del pasado, subrogada a un Estado que aspiran a superar. La frontera entre españoles y catalanes no la ha marcado esta norma abusiva e ignominiosa, sino el otro 155, el invisible: el escarnio y la violencia emocional ejercida en varios frentes contra la ciudadanía, incluida la parte que no simpatiza co

La gestió del sistema de pensions per part del PP compromet la viabilitat del dret constitucional a tenir una pensió digna, però també la capacitat d’inversió de futurs executius espanyols L’any 2050, les pensions a l’Estat espanyol patiran una reducció mitjana del 30%, i el 2030, entre un 15% i un 25% , si es manté el model actual d’ingressos i despeses de la Seguretat Social i es considera una inflació estàndard del 2% anual i un creixement sostingut de l’economia espanyola del 2%. A tall d’exemple, la pensió mínima actual de 605 euros per a ciutadans espanyols que es jubilin als 65 anys i no tinguin ningú al seu càrrec,   baixaria fins els 423 euros a mitjans de segle.   Cobrar una pensió suficient per viure amb dignitat és un dret constitucional, però si la guardiola de les pensions està cada vegada més escurada, aquest concepte de dignitat es farà més flexible.   Els recursos del Fons de Reserva de la Seguretat Social espanyola disminueixen a gran velocitat des del 2012