Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como CDR

Deixeu de tocar-vos la pera

Imagen
La independència de Catalunya té adversaris externs –que tots ja sabem qui són– i adversaris interns. Entre aquests, hi ha els que en diuen hiperventilats, personatges als quals els cou la sang per proclamar la independència aquesta tarda mateix i després encomana’t a ta iaia que et moqui. Després també hi ha els estrategs, que es passen els dies dibuixant trajectòries i fulls de ruta que no surten del despatx i quan hem de proclamar la independència traiem la de la senyoreta Pepis. I ens queden, encara, els pactistes que es pensen que l’Estat espanyol un dia quedarà aclaparat per la vergonya que no té i acotarà el cap davant la irresistible pressió internacional que esperem (incansablement). Bé, no és que es pugui dir que tots aquests siguin, de veritat, enemics interns, perquè, de fet, tots hi són comptats. Però ara són els CDR que van a llegir la cartilla als partits perquè no fan el que ells voldrien; o són els d’ERC que van sembrant zitzània per les canton

A Espanya truquen de matinada i no és el lleter

Imagen
I va sortint gent dient una barbaritat darrere l'altra. Si hi hagués un detector de decència, esclataria. En milions de bocins. I menteixen. Menteixen molt. Descaradament. Fins a  l’esperpent . I manipulen. Molt. A plena llum del dia i davant les càmeres i els micròfons. I ho fan sabent que nosaltres sabem que saben que sabem que estan manipulant. Però se'ls en  refot . Perquè aquí mai no passa res. Perquè a Espanya el cinisme va  baratet . Aquí hi ha els “bons” i els “dolents”. I els “bons” poden enviar a la presó sense judici 9 persones durant mesos, inventant-se els delictes i els fets. Per què? Perquè els altres són els “dolents”. I als “dolents” se'ls crida “a por  ellos ,  oé ” i se'ls empresona. I no passa res. I si els “dolents” protesten, se'ls envia els empleats del mes, siguin polítics o periodistes, a insultar-los. I a dir-los colpistes, nazis, violents,  fracturadors  de societats i ara... terroristes! Es veu

No és delicte, és un dret

Imagen
Hi ha dues pulsions que conviuen en el relat construït per tombar la dissidència política a l'estat espanyol.   La primera, el menyspreu; la segona, l'esclafament. Les dues vénen sense miraments ni necessitat de coartades, amb tota la contundència que el sistema permet –i també, de vegades, la que no permet–. Fins a posar sota sospita qualsevol reivindicació legítima, qualsevol acció de resistència a l'ofec i qualsevol moviment. Primer van ser els líders socials, després els membres del govern i els polítics electes. Ara, són els membres del CDR.   Tot pot ser susceptible de ser delictiu, tothom és sospitós de ser terrorista –banalitzant la paraula, tan crua a Catalunya després d'un 17-A tan recent–, tothom podria ser engarjolat per haver comès el delicte que calgui. Només cal una bona cuina, un  think thank  de perversitat desbocada, un aparell judicial amb ganes de gresca continguda –des del 1978, per ser precisos– i ganes de ser un justicier sàdic.

Tú también eres un CDR

Imagen
Los movimientos más antidemocráticos y represivos del Estado han puesto sus ojos en un nuevo enemigo,   los CDR.   Tras   encerrar a 10 políticos inocentes , convirtiéndolos en presos políticos en pleno siglo XXI y   obligar a otros seis a emprender el camino del exilio,   ahora toca los   ataques directos ante la sociedad civil.   Se vislumbraron los primeros arañazos con   Jordi Pessarrodona , o el   mecánico de Reus , a quienes por ponerse una nariz de payaso el primero, y defender el derecho de trabajar para quien él quisiera el segundo,   se les acusó por delitos de odio .   Hoy, el nuevo enemigo son los CDR. Y por eso escribo este artículo.   Creo altamente importante que alguien cuente, en castellano y para que se entienda, lo que realmente son los CDR y qué hacen y qué no . Tras haber escuchado a las reinas del star system español decir que son la   kale borroka , el   brazo armado , o los análogos a los comités revolucionarios cubanos , me doy cuenta que no ha