carrostia

A les acaballes de la transició mentre es discutien   les competències autonòmiques dels bascos  i el govern de la UCD feia ostentosament i irresponsable la viu viu davant del PNB, aquests últims expressaren el seu malestar fent un boicot en tota regla a un viatge del president Suárez a Euskadi. Suárez que sense ser una llumenera tenia sentit institucional i d’estat prengué bona nota del que succeí: cap càrrec de primer nivell del PNB que allà ja ho començava a governar tot el rebé, i d’alguna manera aquest “lleig plantón” serví per desbloquejar unes negociacions en aquell moment perillosament enrocades. A un nivell i estil diferents i, sempre a Euskadi, els electes d’HB, van xiular la presència dels Reis a Gernika, un fet molt criticat i que desfermà tota mena de crítiques, alarmes i molta fressa de sabres, però que igualment serví per fer entendre a Madrid que amb els bascos poques bromes.   Així com tenim aquí el pati de desendreçat, ens assabentem que el proper 28 de juny

Una constant durant aquest període políticament incert anomenat procés rau en el fet que cada cop que l’independentisme experimenta un suposat fracàs o un moment de confusió la conseqüència acaba essent una “sobrerreacció” unionista que, lluny de donar-los la victòria definitiva, ajuda a refer ponts sobiranistes i a un retorn a una unitat malauradament no massa duradora. Es veié durant el conjunt de successos del mes d’octubre, amb l’aplicació del 155 o amb els empresonaments que, amb entrades i sortides, s’han anat produint fins a la mateixa data d’avui. Ara, detingut Puigdemont i sigui quin sigui el seu destí judicial, des de la volguda llibertat fins la indesitjable presó espanyola,   veurem si l’independentisme resta entossudit a fer reeixir el somni de la independència en forma de república . Els grans pobles es creixen davant les adversitats i ara no és moment de vacil·lar, és moment d’avançar com no es feu el proppassat i tristament recordat mes d’octubre. Puigdemont