carrostia

Mesos enrere, Albert Rivera tenia les maletes preparades per mudar-se al palau de La Moncloa. Les enquestes bufaven al seu favor, el PP (la marca original de la dreta espanyola) baixava en caiguda lliure i Pedro Sánchez havia ressuscitat d’entre els morts, però les expectatives que arribés a tenir possibilitats de governar semblaven més aviat remotes. Però, de cop i volta, la moció de censura contra Mariano Rajoy ha capgirat l’escenari de dalt a baix i Ciutadans ha retornat a la crua realitat, amb les enquestes desfavorables, un desinterès cada vegada major de l’Íbex, casos de corrupció que afloren en els escassos espais de poder que controla i un desconcert generalitzat del partit i el seu líder. Ja sigui per aquesta conjuntura desfavorable, per l’afecció innata d’aquest partit a la piromania (primer amb la llengua i ara amb tot allò que arreplega pel davant) o per la necessitat de traslladar la ficció que el país viu en un conflicte permanent, Albert Rivera s’ha abocat de p

Quin goig fa veure part de l’executiu de P. Sánchez posant en la fotografia oficial vestit de vermell menstruació . Entenc el gest com un símbol, igual que el fet que el nou president del govern espanyol hagi promès el càrrec sense bíblia ni crucifix i hagi optat per un equip amb moltes més dones que homes.  Ara bé, qui digui  que això no vol dir necessàriament que l’equip serà millor que els precedents i  que un govern femení no és sinònim de feminista, també té raó . Només cal veure tot el mal que han fet les ministres de M. Rajoy. Tanmateix,  prefereixo esperar-me als fets abans d’emetre un veredicte definitiu, tot i que la decisió de nomenar ministre a Josep Borrell m’ha congelat el somriure . Dura poc l’alegria a la casa del pobre. Els meus amics federalistes m’expliquen que el seu fixatge té un doble objectiu: desactivar Ciutadans i mantenir el raier  –tan incomprensiblement estimat per la militància del PSOE malgrat totes les seves cagades-  ben ocupat  i prou l

En portuguès hi ha una expressió,  desaplaudida , que no conec en cap més llengua. Es fa servir per manifestar decepció, retirada de confiança, rebuig, fins i tot, i desautorització cap a una persona de la qual s’esperava més. Pel que sembla, Inés Arrimadas comença a entrar en aquesta categoria. La dirigent de Ciutadans tenia un missatge únic i una obsessió: ser presidenta de la Generalitat per a apartar l’independentisme del govern i posar fi al procés republicà. Per tal que ho aconseguís, s’hi van abocar una quantitat de diners i d’esforços com no s’havien vist mai enlloc. Durant la campanya del 21 de desembre, Ciutadans va gaudir de tots els beneficis que pogués imaginar i voler. Però no varen ser suficients. L’independentisme va resistir, i de quina manera. I va aconseguint eixir del túnel on el volien ficar. Però mig any després, Ciutadans, segurament enganyat per la seua potència parlamentària aconseguida en una situació de gran excepcionalitat, ni se n’adona

Ser patriota hauria de passar necessàriament per un amor incondicional al pròxim, al ciutadà del teu estat, o nació, o poble. Per una lluita honesta en defensa del benestar de tots els compatriotes.  No és cert que nació o nacionalisme siguin paraules lletges. Com no ho són pàtria o patriota . Les hem fet lletges nosaltres a base de pervertir el seu sentit per convertir-les en conceptes metafísics. En eines que colpegen directament l'estómac dels ciutadans i els fan més dúctils. Ciutadans és l'exemple apoteòsic del patriotisme com a mentida. Com a bàlsam.  He evitat sempre criticar el furor nacionalista de Ciutadans perquè, com a idea política, em sembla tan legítima com qualsevol altra . Estimar Espanya és tan comprensible com estimar Catalunya però, amics de Ciutadans, estimar Espanya hauria de significar, també, estimar els espanyols. L'oportunitat és ideal, senyors de Ciutadans. Ideal per fer fora un govern demolit per la corrupció i que ha minat amb

Les eleccions del 21-D han estat les més excepcionals   des de la transició franquista. Les condicions i condicionants tenen similituds. Convocades pel president del govern d'Espanya en aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola. Sense president de la Generalitat ni Govern ni Parlament efectiu, amb les finances intervingudes des de fa mesos. Amb els presidents d'entitats civils a la presó, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, des de fa tres mesos. Amb el vicepresident de la Generalitat i el conseller d'Interior, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, des de fa més gairebé dos mesos a la presó i el president de Catalunya, Carles Puigdemont i una part del Govern a l'exili per preservar la institució. Consellers, alcaldes, màxims representants dels partits, alts càrrecs... investigats o imputats. El president Mas, i els exconsellers Ortega, Rigau i Homs inhabilitats i embargats. En la memòria gravat el dia 1 octubre, dia del referèndum i la repressió policial.

La dictadura del 155, sostinguda en el triumvirat de Rajoy, Sánchez i Rivera sap que perdrà les eleccions del 21D. Per això han llançat els seus mitjans de comunicació a fabricar sondejos i enquestes que donen resultats diferents, en la vana esperança d’alterar-los. Tots els mitjans de comunicació que marquen el pas unionista tracten de salvar els mobles del PP, transferint els seus vots a Cs per si aconsegueixen que la gent vegi en la formació taronja alguna cosa diferent de la vella oligarquia nacionalcatòlica i franquista que porta anys saquejant el país. Els mitjans del grup Prisa són els més decidits defensors d'aquest transvasament de vots de la dreta a la dreta per contenir en alguna cosa l'avanç de l'independentisme i la   seva inevitable victòria el 21D . Les   manipulacions dels sondejos i enquestes   per vendre lideratges ridículs com si responguessin a necessitats reals de la població estan a l'ordre dia. Corren parelles amb les condicions cla