No és delicte, és un dret

Hi ha dues pulsions que conviuen en el relat construït per tombar la dissidència política a l'estat espanyol. 
La primera, el menyspreu; la segona, l'esclafament.
Les dues vénen sense miraments ni necessitat de coartades, amb tota la contundència que el sistema permet –i també, de vegades, la que no permet–.
Fins a posar sota sospita qualsevol reivindicació legítima, qualsevol acció de resistència a l'ofec i qualsevol moviment.

Primer van ser els líders socials, després els membres del govern i els polítics electes.
Ara, són els membres del CDR. 
Tot pot ser susceptible de ser delictiu, tothom és sospitós de ser terrorista –banalitzant la paraula, tan crua a Catalunya després d'un 17-A tan recent–, tothom podria ser engarjolat per haver comès el delicte que calgui.
Només cal una bona cuina, un think thank de perversitat desbocada, un aparell judicial amb ganes de gresca continguda –des del 1978, per ser precisos– i ganes de ser un justicier sàdic.
Acusaran a tort i a dret, del què vulguin i quan vulguin. 
Però no: aturar l'activitat d'un aeroport no és delicte.
Ni tampoc tallar les autopistes, ni ocupar un rectorat, ni fer accions de protesta a la via pública.
Ni cridar, ni cantar, ni fer proclames. No és cap delicte manifestar-se en pro d'unes idees.
No ho és voler un país més just i no rendir-se fins aconseguir-ho
Encara ho és menys si tot això es fa sense ni una engruna de violència.
Perquè fermesa no és violència.
Perquè decisió no és violència.
Perquè perseverar i no claudicar, malgrat tenir tots els elements en contra, no és violència.
L'activisme, la protesta i la fermesa no són cap delicte, sinó un dret
Un dret adquirit per via democràtica, el gran cor d'aquesta comunitat que hem construït entre tots. I això és el que volen fer esclatar amb por, amenaces i provocacions, ara apuntant als CDR, en un futur a qualsevol de nosaltres.
És la culminació d'una estratègia de criminalització perpetrada per govern central, partits afins i altres tentacles ombrívols del poder, amb una única resposta possible per part de qui en pateix les conseqüències: més fermesa i encara més convenciment.
Tan pacífic i contundent com fins ara.

Esteve Plantada

Comentarios

Entradas populares de este blog

Reflexiones de Mario Benedetti.( Sabios consejos de un hombre sabio) Si estás cerca (arriba o abajo) de los 60, tómate unos 10 minutos y léelo

El yugo y las flechas de la derecha

La lengua catalana