No és delicte, és un dret
Hi
ha dues pulsions que conviuen en el relat construït per tombar la dissidència
política a l'estat espanyol.
La primera, el menyspreu; la segona,
l'esclafament.
Les dues vénen sense miraments ni necessitat de
coartades, amb tota la contundència que el sistema permet –i també, de vegades,
la que no permet–.
Fins a posar sota sospita qualsevol
reivindicació legítima, qualsevol acció de resistència a l'ofec i qualsevol
moviment.
Primer van ser els líders socials, després els membres del govern i els polítics electes.
Primer van ser els líders socials, després els membres del govern i els polítics electes.
Ara,
són els membres del CDR.
Tot pot ser susceptible de ser delictiu, tothom
és sospitós de ser terrorista –banalitzant la paraula, tan crua a Catalunya
després d'un 17-A tan recent–, tothom podria ser engarjolat per haver comès el
delicte que calgui.
Només cal una bona cuina, un think thank de
perversitat desbocada, un aparell judicial amb ganes de gresca continguda –des
del 1978, per ser precisos– i ganes de ser un justicier sàdic.
Acusaran
a tort i a dret, del què vulguin i quan vulguin.
Però no: aturar l'activitat d'un aeroport no és
delicte.
Ni tampoc tallar les autopistes, ni ocupar un
rectorat, ni fer accions de protesta a la via pública.
Ni cridar, ni cantar, ni fer proclames. No és
cap delicte manifestar-se en pro d'unes idees.
No ho és voler un país més just i no rendir-se
fins aconseguir-ho
Encara ho és menys si tot això es fa sense ni
una engruna de violència.
Perquè fermesa no és violència.
Perquè decisió no és violència.
Perquè perseverar i no claudicar, malgrat tenir
tots els elements en contra, no és violència.
L'activisme,
la protesta i la fermesa no són cap delicte, sinó un dret.
Un dret adquirit per via democràtica, el gran
cor d'aquesta comunitat que hem construït entre tots. I això és el que volen
fer esclatar amb por, amenaces i provocacions, ara apuntant als CDR, en un
futur a qualsevol de nosaltres.
És la culminació d'una estratègia de
criminalització perpetrada per govern central, partits afins i altres tentacles
ombrívols del poder, amb una única resposta possible per part de qui en pateix
les conseqüències: més fermesa i encara més convenciment.
Tan pacífic i contundent com fins ara.
Esteve Plantada
Comentarios
Publicar un comentario