Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Llarena

Quan la presó és pura venjança

Imagen
La causa judicial contra els dirigents independentistes acumula irregularitats, informes policials plens de fal·làcies i interlocutòries partidistes i parcials que tenen com a màxima expressió de vulneració de drets l’empresonament de nou persones i l’exili d’altres encausats. Segurament, l’abús absolut de la presó provisional és ara mateix l’aberració més gran. Un fet que ha estat denunciat per organitzacions i instàncies internacionals, a més de centenars de juristes. Però l’empresonament sense judici pren un caire especialment cruent en el cas del reingrés a la presó, avui fa sis mesos, de Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Carme Forcadell. Perquè, un cop en llibertat després de la seva primera estada a la presó –en el cas de la presidenta del Parlament, una nit gràcies a una forta fiança–, el canvi de les mesures cautelars per part del jutge Llarena ordenant el retorn a la presó de tots cinc només es pot explicar per una voluntat de venjança i escarme

El Gobierno incumple la ley para sufragar la astronómica minuta de la defensa de Llarena

Imagen
Al afrontar la provisión de fondos de medio millón de euros contratada con el bufete belga de abogados Liederkeke Wolters Waelbroeck Kirpatrick, el Ejecutivo se ha saltado varios artículos de la Ley 9/2017 de Contratos del Sector Público y ha incumplido la Ley de Transparencia, según distintas fuentes letradas consultadas. Para ello alega la urgencia de una emergencia inexistente y acepta un presupuesto desaforado que refleja su temor al futuro escenario judicial en Europa. El proceso judicial contra el  procés  independentista catalán se fundamenta en que la democracia requiere el estricto cumplimiento de la Ley, pero el Gobierno de Pedro Sánchez ha incumplido diversas leyes, y se ha saltado normas judiciales establecidas, para aceptar precipitadamente la fabulosa minuta del bufete belga encargado ahora de defender al juez Pablo Llarena frente a una demanda civil por derecho al honor que le presentaron en junio en Bélgica el expresident Carles Puigdemont y otros dirigentes pol

Sense aturador

Imagen
Ho hem tornat a fer. Per setena vegada (la primera, però, amb presos polítics i exiliats), ahir la Diada va tornar a ser multitudinària. Malgrat que les amenaces i la repressió s’han instal·lat en el nostre dia a dia, ahir 1 milió de persones –1 milió!– van tornar a sortir al carrer per desmentir el relat oficial unionista. On és, Pedro –Sánchez–, la manca de convivència a Catalunya? On és, Pablo –Casado i Llarena–, la violència? Ni papers al terra, no vàrem deixar. Ahir el carrer va tornar a parlar. Fallen els polítics però el carrer, no. Vaig passejar-me amunt i avall de la Diagonal algunes hores i saben què? No hi vaig veure ni cansament ni fatiga, tant que en parlen els tertulians; hi vaig veure, si de cas, determinació. I, si els he de ser sincer, algunes persones se’m van acostar (“A veure si ho escrius!”, em va dir un) per fer-me saber que estaven disgustades, emprenyades o empipades –hi ha tot un món de tonalitats, en això– per les discrepàncies d’aquest

Un matrimonio de conveniencia

Imagen
Entre el constitucionalismo nacido del régimen del 78 y la soberanía nacional se ha dado un matrimonio de conveniencia que justifica con grandes alharacas los aciertos y el progreso de nuestra sociedad y esconde bajo el felpudo sus desaciertos y debilidades El derecho constitucional se ocupa de las constituciones existentes y su tarea principal es determinar lo que las cartas magnas permiten o prohíben. Los constitucionalistas se ocupan de explicar por qué las constituciones son como son. Son, junto con los altos magistrados, los  “oráculos”  que nos dicen qué está bien y qué está mal. A veces, sin embargo, estos  “augures”  nos engañan interesadamente, y presentan la Constitución existente como la única posible. El fraude puede darse respecto a cualquier texto constitucional, pero parece evidente que la discusión actual está en relación con la Constitución española de 1978 y un Código Penal que se estira como un chicle, si a nuestros  “adivinos”  les interesa. Quizás l

Preludi de la desfeta

Imagen
No fa gaires mesos, el jutge Pablo Llarena es vantava   en cercles del poder madrileny de ser l'encarregat de "solucionar el que els polítics no s'han atrevit a arreglar". La seva causa inquisitorial contra l'independentisme estava cridada a sepultar d'una vegada per totes les aspiracions dels rebels catalans. Els primers mesos Llarena va ser una piconadora .  Va actuar sense contemplacions contra els drets, les llibertats i el patrimoni dels principals líders polítics i socials de Catalunya. Els poders polítics, fàctics i mediàtics de l'Estat el van arropar i aplaudir amb les orelles. Tot anava rodat. Els catalans desarien al calaix les seves pretensions agosarades per vàries generacions. Tanmateix, Llarena va trobar-se amb una fermesa absoluta   per part dels empresonats i dels exiliats, i amb que la seva instrucció no passava la prova del cotó de la Justícia de diversos països europeus. A Espanya era igual si forçava uns tipus penals

Sorpresas judiciales

Imagen
Intentar resolver políticamente la integración de Catalunya en el Estado español de una manera que resulte aceptable tanto para los ciudadanos de Catalunya como para los del resto del Estado es endiabladamente difícil. Pero intentar resolver el problema por vía judicial es mucho más que difícil. Aunque al desplazar la respuesta a los tribunales de Justicia puede parecer que se va a controlar el curso de los acontecimientos, ocurre todo lo contrario. Mientras un problema de naturaleza política se mantiene dentro del campo de la política, hay alguna posibilidad de abordarlo desde la negociación. Cuando un problema de esa naturaleza es desplazado al terreno de la administración de justicia, tal posibilidad desaparece. No hay manera de controlar el curso de los acontecimientos. Y ya no se puede negociar. Como, además, el problema sigue siendo de naturaleza política, aunque esté residenciado ante un tribunal de justicia, el cruce de la lógica política y la lógica j

Rescatando a Llarena

Imagen
Hasta la fecha el sufrido contribuyente español se ha visto abocado a rescatar bancos y concesionarios de autopistas varios, pero no se había dado el caso hasta el momento de que se nos pidiera que rescatáramos a un juez. Sin embargo, eso es exactamente lo que está sucediendo. El magistrado Llarena, con el dudoso apoyo de su amigo Lesmes, el amo del calabozo del CGPJ, pretende que se utilice dinero público para pagar la representación legal de Pablo Llarena en un pleito civil en Bruselas y, además, que en caso de que éste se pierda y sea condenado, se utilice el dinero de todos para pagar la indemnización, que sería simbólica, y hacer frente a las costas, que no lo serían tanto. Ya saben, era esa demanda civil presentada por Puigdemont y los ex consellers Serret, Comin, Puig y Ponsatí de protección del honor por manifestaciones privadas realizadas por el magistrado en conferencias (patrocinadas por BMW, en FAES y en universidades de verano) en las que se habría vulnerado su d