Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Tribunal Suprem

Desconfiança en la justícia

Imagen
La justícia espa­nyola con­ti­nua fent pas­sos deci­dits cap al seu descrèdit i fa la sen­sació que té del tot assu­mit aquest peatge com a dany col·late­ral en la missió de sal­va­guar­dar la uni­tat de l’Estat espa­nyol i de repri­mir el movi­ment sobi­ra­nista català per molt pacífic i democràtic que hagi demos­trat ser. En la seva lògica, el fi jus­ti­fica els mit­jans i, per tant, és nor­mal que la sala 61 del Tri­bu­nal Suprem, per una­ni­mi­tat, rebutgés ahir les vuit peti­ci­ons de recu­sació del jutge Manuel Marc­hena, pre­si­dent de la sala segona del Suprem, pre­sen­ta­des per quasi tots els pre­sos polítics cata­lans, tot i les evidències que qüesti­o­nen enor­me­ment la seva impar­ci­a­li­tat per jut­jar el cas. El mateix passa amb la tren­tena de recur­sos d’empara davant el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, pre­sen­tats pels pre­sos polítics cata­lans, dema­nant pro­tecció de drets fona­men­tals o d’una presó pre­ven­tiva abu­siva o injus­ti­fi­cada que fa més d’un

Què jutjarà el Tribunal Suprem espanyol?

Imagen
El Suprem obre judici oral als presos polítics catalans. El mateix tribunal ha establert un precedent que escandalitza al món jurídic amb rigor i s’estudiarà en facultats de Dret durant molts anys. Anul·la una sentència pròpia, se suposa que molt fonamentada i reflexionada sobre les hipoteques. No hi ha antecedents. S’ha desautoritzat a si mateix i obre la porta a ser qüestionat a partir d’ara en cada sentència. Argument? La “transcendència social i econòmica” de la mateixa. Ónega denúncia i pregunta: No ha valorat la transcendència de tot tipus d’una instrucció al procés d’independència de Catalunya? Instrucció que ja es qüestionada, per un jutge qüestionat i per delictes que la justícia europea no comparteix! Ha valorat el Suprem la transcendència moltíssim major i negativa que té i tindrà per a Espanya, per a la seva pròpia credibilitat, l’autèntica justícia? De debò creu que condemnar a anys de presó als líders democràticament triats en eleccions promogudes p

Més internacionalització. Propera parada: Ginebra!

Imagen
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha ignorat la resolució de l’ONU que demanava mesures cautelars per permetre que Jordi Sànchez pugui sotmetre’s a la investidura al Parlament de Catalunya. Què significa això? Vàries coses: L’Honorable Sr Puigdemont torna a tenir el control de la política catalana Llarena deixa M. Rajoy sense pressupostos definitivament i amb la patata calenta de Cristina Cifuentes damunt la taula. De fet, aquesta ja ha dit que "solo dimitiré si me lo pide Rajoy". Guerra interna! La decisió de no permetre la investidura de Sànchez suposo donar ales al relat de l'independentisme a Europa: mireu què ens estan fent! -Llarena s'està carregant govern del PP i no descarto eleccions generals de cara a l'estiu (no oblideu sentència Gürtel 1999-2005 en breu) El president del Parlament, S r .Roger Torrent ha expressat la seva intenció d'apel·lar a organismes internacionals si finalment el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llaren

Ignorància inexcusable Hi ha coses que un magistrat del Tribunal Suprem no pot no saber

Imagen
Hi ha coses que un magistrat del Tribunal Suprem no pot no saber. No pot desconèixer que Espanya és una monarquia parlamentària, que és una forma de democràcia parlamentària, i no pot desconèixer quina és la posició del Parlament en aquesta forma política. I aquest desconeixement és el que el jutge Pablo Llanera ha acreditat en la interlocutòria dictada ahir mitjançant la qual va decidir no permetre que Jordi Sànchez acudeixi a la investidura en la seva condició de candidat designat pel president del Parlament. La democràcia parlamentària descansa en dos principis: el primer és relatiu al fet que el poder resideix en el poble, del qual emanen els poders de l’Estat, i el segon és relatiu a la cadena a través de la qual aquesta legitimació democràtica es projecta en l’arquitectura constitucional, que es tradueix en el fet que només hi ha un òrgan que n’és portador de manera directa: el Parlament. El poder resideix en el poble, però institucionalment es projecta en el Parlament. “

Les contradiccions jurídiques de Llarena sobre els presos polítics catalans,i cap on hem d’anar?

Imagen
La gran contradicció del jutge del Tribunal Suprem  Pablo   Llarena   és, segurament, justificar totes les seves decisions, que han de ser judicials, amb arguments polítics. De fet, les seves interlocutòries han estat a bastament comentades per experts, per polítics, tertulians, que s'han posat les mans al cap per com   Llarena   no ha intentat dissimular la separació de poders. Bona part de la instrucció fins ara del magistrat s'ha centrat a decidir si deixa o no en llibertat els presos polítics. A més, ha imputat nous investigats, ha demanat els sumaris a Catalunya i ha desactivat les ordres europees i internacionals de detenció contra Carles Puigdemont i els consellers exiliats a Brussel·les. En pràcticament totes les seves accions hi ha contradiccions destacades. Deixar o no l'escó Si rellegim les interlocutòries de   Llarena,   trobarem arguments diferents per argumentar la mateixa decisió: no deixar sortir els presos en llibertat.  L'exemple més cla

Dos milions i pico

Imagen
Aquesta és la quantitat de vots a favor de la independència en les eleccions del 21 de desembre passat. Majoria relativa electoral i absoluta parlamentària. Aquesta és  la roca contra la qual s'estavellen les agressions del nacionalisme espanyol en les seves múltiples varietats . Per això prefereixen ignorar-la, silenciar-la, com han fet els audaços artistes en la gala dels Goya; presentar-la a través dels seus mitjans servils com una conspiració d'un grapat de provincians, com ha fet el grapat de provincians ben pagats de Tabarnia; reduir-la al deliri d'un sol home a Brussel·les, com somia el deliri d'un home sol a La Moncloa, centre operatiu de la Gürtel.  Cada cop més agressiu, el nacionalisme espanyol en la seva forma de bloc del 155 (B155) és a dir, el govern, el PSOE, Ciutadans i el vergonyant suport de Podem, va donar un cop d'Estat per posar fi abrupte a l'independentisme català que ell mateix havia suscitat amb la seva política autoritària,