carrostia

No recuerdo por qué la anoté ni cuándo. Ni tampoco sé de quien es, pero hoy me parece una afirmación que le va como anillo al dedo para describir lo que está pasando en España: “La construcción de un país no se puede desligar de la libertad que se respire en él”. España es una prisión gigantesca para muchos catalanes. Da igual que otros muchos piensen que la represión contra los independentistas es la mejor solución para parar la ola soberanista. El tsunami que lleva casi una década agitando Catalunya no va a retroceder con encarcelamientos, exilios, multas, inhabilitaciones o expedientes disciplinarios, que es lo que se propone el PP con el silencio y colaboración cómplice de la izquierda. La libertad está amenazada en España, se den cuenta o no los patriotas de izquierda. Y lo está cuando un juez se atreve a justificar mantener en prisión a alguien simplemente porque no reniega de sus ideas políticas. Ser independentista, catalán —o vasco o canario o de donde sea—

No sé si és aquí que t'he d'escriure aquesta carta, a tu que ets més d'Instagram o de Discord . No sé si et sents com t'imagino, amb menys de vint anys i la sang que bull, amb ganes de descobrir el món abans de menjar-te'l. No sé si te l'escric a tu, tampoc, o si me l'escric a mi, als que som més grans, més quiets, més dòcils. Hem cridat juntes a les places, tu i jo . Tu, de menys de vint, jo a la flor de la mitjana edat, i tanta altra gent de tants llocs i tantes edats i tants somnis no acomplerts encara. Hem cridat juntes que els carrers seran sempre nostres i després hem tornat a casa. Els més grans, sobretot, hem tornat a casa. És gent gran, la que pren les decisions que surten al telenotícies . Gent que té tant a perdre que es pot permetre el luxe de ser covarda. Han de pagar els favors als qui els han col·locat allà, o els deutes amb els bancs, o necessiten mantenir els costums que han anat acumulant al llarg dels anys. Tu no, tu n

Estimat tió: Aquest any no vull que em caguis res per Nadal. Et posaré al teu costat una mandarina cada dia, et seguiré acaronant aquest nasset vermell els dies de fred i, de tant en tant, et donaré un tros de xocolata, com quan era peti, sabent que estarà al mateix lloc al dia següent.  M'asseuré al teu costat i et seguiré cantant la teva cançó, fins i tot quan encara faltin dies pel cop de bastó . Aquest Nadal no vull regals, ni llaminadures, ni fruits secs...   Aquest Nadal vull que em portis una mica d'oblit, perquè no tingui tan presents les escenes de violència del dia 1 d'octubre.  Vull que em portis moltes ganes, de seguir estimant la meva terra, la família, la meva llengua i la llibertat. Que em portis la força necessària per seguir caminant enmig d'insults, repressió i menyspreu. Porta'm també una mica de sinceritat, unes gotetes sempre va bé que ens ruixin.  Desitjo que em portis llibertat, molta, però per mi la que sobri. Principa