Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Govern

Conversa entre dos independentistes

Imagen
Aquesta és una conversa imaginària en un restaurant  sobre la controvèrsia interna que ha generat el suport d’un sector de l’independentisme al PSOE en la seva  moció de censura  a Mariano Rajoy. No es tracta d’escatir qui té raó, sinó de veure que aquesta enorme despesa de temps i d’energia que hi dediquem és un dels objectius del pla d’anorreament de l’independentisme per part de l’Estat espanyol. És el més vell ardit del món:  provocar situacions que generin la divisió interna de l’adversari.  Com més dividit més afeblit. CESC: Uf, per fi! Pensava que no arribaria mai, el dia. CESCA: Quin dia? CESC: El de treure’ns en Rajoy del damunt. Vaig obrir una ampolla de cava per celebrar-ho. CESCA: Ah, sí? CESC: No et veig gaire contenta. CESCA: Per què ho hauria d’estar? CESC: Dona, que et sembla poc treure’ns del damunt el PP i el 155 d’una tirada? CESCA: Parles com si fossin morts, com si el PP i l’article 155 haguessin desaparegut. CESC: Desaparegut, no. Però a par

Menys plans i més unitat republicana

Imagen
L’independentisme dedica moltes hores a parlar de plans.  El pla A, el pla B, el pla C, i ara qui sap si el pla D   serà un nom o una data per a unes noves eleccions. Però no tenim notícies del pla U, el de la unitat d’acció republicana més enllà d’anar plegats a la capçalera de les manifestacions o fer declaracions contra la repressió brutal d’Espanya. Els 2,1 milions de votants que el 21D van triar una de les tres llistes republicanes   no votaven en clau de Catalunya autonòmica ni de lluita de sigles per arreplegar cadires al Govern. Volien fer via .   A més o menys velocitat, però fer via. El PDeCAT, allunyat del poder, en deconstrucció abans d’haver-se construït   i sense haver entès que el model de partit que encaixava amb el peix al cove a Madrid ara grinyola dins del moviment republicà.   ERC, amb la direcció represaliada, mirant JxCAT més com un enemic electoral   que no pas com un aliat, i amb unes bases dividides sobre si cal prémer gas a fons o desaccelerar

El preu

Imagen
Rumiant l’article d’avui, demano a amics i coneguts si em poden passar exemples d ’ episodis bèl·lics que em puguin ajudar a explicar-me.  Concretament, busco històries de turonets.   El típic turonet insignificant que cal conquerir o impedir que es conquereixi, potser per accelerar la victòria o potser per demorar la derrota, o per donar temps a una altra companyia de creuar el riu, o vés a saber per què.  El típic turonet de merda que s’acaba convertint en l’escenari d’una carnisseria absurda, en la tomba de milers. I que al final potser no era tan important, ni tan decisiu. O sí, o igual és el turonet que acaba canviant el curs de la batalla o fins i tot de la guerra, qui sap.  Els amics responen bé, em plouen els exemples.  El Govern de la Generalitat és ara un d’aquests turons. L’ocupa el govern espanyol, i es nota: el major Trapero fa fotocòpies,  el consell de ministres cessa i nomena alts càrrecs, les inversions estan paralitzades i, per posar només un de les dotze

Esto no puede acabar bien nunca

Imagen
"Son reos del delito de rebelión los que se alzaren violenta y públicamente para cualquiera de los fines siguientes: …5º Declarar la independencia de una parte del territorio nacional" (art. 472 Código Penal) El presupuesto de hecho del delito de rebelión es un alzamiento violento. La violencia es un elemento constitutivo del tipo penal. La acción política o cívica pacífica o, en todo caso, no violenta, con el objetivo de "declarar la independencia de una parte del territorio nacional", podrá ser, sin duda, una acción antijurídica, pero no es una acción constitutiva del delito de rebelión. Porque sin violencia no hay rebelión. Esto, que yo sepa, no se ha discutido nunca. No hay ningún Manual de Derecho Penal en el que no se explique el delito de rebelión de esta manera. Y por eso resulta difícil de entender que el Fiscal General se querellara contra los miembros del Govern y de la Mesa del Parlament ante la Audiencia Nacional y el Tribunal Supremo por u

Fem que la democràcia triomfi una vegada més davant de l’arbitrarietat

Imagen
Mentre la meitat del Govern legítim de Catalunya segueix dormint injustament a la presó, privats dels seus éssers més estimats , els gàngsters del 155 segueixen maniobrant fora de la mateixa constitució que diuen defensar per atacar les institucions catalanes. Cal recordar que els greuges d’aquest cop d’Estat perpetrat pel partit més corrupte d’Europa, que tan sols va obtenir el 8% dels vots a Catalunya, no seria possible sense l’ajut inestimable dels socialmonarquistes i dels “Primos de Rivera”. Ahir, el Ministre del “ fake news ”, Alfonso Dastis, va decidir acomiadar tots els treballadors de les delegacions del Govern català a l’exterior, amb la gosadia de pensar que l’estructura diplomàtica catalana era tan ostentosa com l’espanyola. Els mateixos encarregats de dur a terme la tasca van quedar perplexos en constatar que només tenia uns 40 treballadors: ni residències milionàries, ni cotxes oficials.   Servidors públics que es paguen el seu propi lloguer i transport públic i