Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como madrid

Gestos, eleccions i pactes

Imagen
Sí, ja vaig llegir el seu paper del mes passat. Se li entenia tot. Deia una cosa perquè penséssim la contrària. A favor del jutge Llarena! Quina barra. Ja el fotrà, ja, quan li vagui. No sap amb qui se la juga, vostè. Sort que ara té altres problemes aquell fidel servidor de l’Estat. – Si vostè ho diu... – Això de la ironia és una arma de mal controlar. Ho hauria de saber. Es pensa que és molt llest... – Jo? Jo només puc explicar el que m’arriba dels lectors com vostè, que sí que ho entenen tot. Per cert, em pot dir què va passar amb la xiulada al rei de la qual tant s’havia parlat? – Doncs que no n’hi va haver. No creu que va ser el millor en aquest moment? Gestos. Possiblement gestos pactats: tu acostes els presos a Catalunya i nosaltres no xiulem el rei. Ho veig així. Vostè no? – És ben possible. I quan deixaran els presos en llibertat, ni que sigui condicional? – No pateixi, que tots hi pensen. Cal trobar el moment. Ho poden fer quan vulguin.

Què ens ofereix Madrid? Com preten seduir-nos?

Imagen
No, no vull ser d’un país on polítics privats de llibertat donen classes de filosofia a carcellers que, avergonyits, volten pels mitjans pregant per la seva llibertat… D’un país on els bons polítics, en captiveri, cremen les hores jugant al tennis, i els tennistes, en llibertat, es permeten donar lliçons de política… D’un país on si ets un investigador i mereixes ser notori, ets ignorat per la premsa, però si ets un servidor públic que mereix el respecte silenciós d’una cel.la, inclús la premsa amiga et despulla i t’humilia… (Diari ARA, t’has lluit) No, no vull ser d’un país on des de la reina fins el ministre de cultura provenen d’un televisió que representa la única cultura… D’un país d’aparador on el gran objectiu és un govern amb molta dona, no la capacitació dels seus homes. Més que a comptar ministerials mamelles, perquè no es dediquen a comptar el nombre de presos polítics, d’exiliats innocents, d’artistes perseguits, de torturadors condecorats, d’agressors o de m

Un 'think tank' (Centre d’Estudis)que assessora Merkel alerta de les conseqüències d'una extradició

Imagen
Un think tank que asesora el govern alemany l’Stiftung Wissenchaftund Pokitic (SWP), ha alertad el govern d’Angela Merkel sobre les conseqüències que pot tenir l'extradició del president   Carles Puigdemont  i ha demanat que les avaluï.  En un article publicat a la seva pàgina web , l' SWP avisa que Alemanya s'ha convertit en "protagonista de la crisi catalana" i que l'actuació idònia de la política de Berlín ara hauria de ser "pressionar a favor d'una solució negociada entre Barcelona i Madrid". L'SWP   insisteix en el fet que Alemanya "forma part del conflicte intern espanyol entre Madrid i Barcelona, on tots els indicis apunten a una escalada perquè els blocs s'han tibat". Aquest   think   tank   considera que la tasca d'internacionalització del procés català va   in   crescendo   i està "donant fruits", i indica que el govern de   Merkel   no només pot actuar d'acord amb les actuacions del poder ju

¡¡Están horrorizados!!

Imagen
La elección de la Mesa del Parlament catalán, vista en directo, tiene de los nervios a la españolidad. Que el hermano de Pascual Maragall, presidente de edad de la sesión, no haya utilizado el castellano para nada, que los escaños de los encarcelados y exiliados hayan estado cubiertos por el símbolo amarillo, que el independentismo presida el Parlament catalán tras creer que las elecciones lo iban a cambiar todo, que hayan terminado con Els Segadors cantado por todos menos por Ciudadanos, que la antigua presidente Forcadell le haya entregado al nuevo president Roger Torrent la carta del último president en el exilio, les confunde y les irrita porque nunca han entendido nada y además, no quieren entender nada. Y no saben qué hacer más que apelar a la fuerza. Y es que se parte de la base de que España es Madrid y que es además castellana y que eso de las naciones, idiomas cooficiales y personalidad e identidad propia solo debe llegar al nivel de los “coros y danzas” del franquismo y

Desbandada indepe?

Imagen
Madrid està de celebració. I ja fa dies. Tants com de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya i de l’empresonament de líders i dirigents independentistes.   Els diaris de Madrid són un bon termòmetre per percebre com se sent l’Estat.   I ara se sent fort i guanyador. Ho demostren les darreres portades de la premsa espanyola i també les declaracions d’aquest divendres del portaveu del govern de Rajoy, Méndez de Vigo. Gran part de les seves energies està dirigida ara a fer befa de les declaracions de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Joaquim Forn davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Méndez de Vigo es vantava que el propi Jordi Sànchez havia reconegut davant el jutge que l’1-O va ser il·legal, i l’ABC titulava la portada d’aquest divendres amb la paraula “Desbandada” -amb fotos de Sànchez, Forn, Cuixart i Forcadell. Cal ser curt de mires. Però en això estan.   L’Estat no se n’adona de la irrellevància real que té el fet que els presos polítics diguin el que ca

Interesantisima reflexion histórica.

Os hago llegar un artículo firmado por Borja de Riquer, catedrático de Historia Contemporánea de la Universidad Autónoma de Barcelona desde 1988.(hijo del admirado Fallecido catedrático emérito Sr. Martí de Riquer) Creo que la mente debe estar siempre abierta a razonamientos argumentados más desde la inteligencia y el conocimiento que desde el corazón. Leed con mente abierta y después, si os apetece, podéis reflexionar. Madrid perderá Cataluña. Esta contundente afirmación es de un sabio profesor colombiano que actualmente es el director de docencia de una de las más prestigiosas universidades de Medellín, en donde estuve recientemente invitado para pronunciar unas conferencias. Cuando manifesté mi sorpresa ante una aseveración tan rotunda, él añadió que sostenía esta tesis después de haber seguido desde hacía años las tensiones entre los catalanes y los gobernantes de Madrid y haber comprobado cómo estos actuaban de igual manera que hace

El catalán insultado

Un dirigente del PP, en alusión a la concentración en apoyo de Mas, Ortega y Rigau delante del TSJC, afirmó que “la Catalunya real a esa hora estaba trabajando”. Al parecer, las personas que se manifestaron el lunes por la mañana son de cartón piedra, hologramas o maniquíes colocados por la ANC. “Catalunya real” es un término peligroso, sobre todo porque, en este caso, significa que los otros –los que piensan diferente– no existen, que son pura fantasía. Eso nos lleva a la teoría del suflé, según la cual el movimiento por la independencia es “una moda” que pasará o “una enfermedad transitoria”. Por otra parte, tiene gracia que sea el PP –un partido minoritario y con una implantación limitada en Catalunya– el que dictamine qué es más o menos real. Hay muchas Catalunyes, afortunadamente, como lo demuestra que el hermano de Enric Millo –delegado del Gobierno– se manifestara en apoyo de los procesados por el 9-N. Las reacciones furibundas (un poco más de lo que es habitual) de ciertos polí