carrostia

El pacte de dre­tes a Anda­lu­sia ja és un fet con­su­mat al Par­la­ment andalús i es tra­duirà aviat en un govern lide­rat pel Par­tit Popu­lar, amb la par­ti­ci­pació de Ciu­ta­dans i el suport impres­cin­di­ble de Vox, la ultra­dreta, que emer­geix com la gran gua­nya­dora d’aquest pacte. Vox ha pas­sat de ser una força política­ment mar­gi­nal, neo­fran­quista i peri­llosa per a la democràcia, els drets i les lli­ber­tats a con­ver­tir-se en la clau del govern de canvi a la comu­ni­tat anda­lusa i la causa d’un gir a la dreta de la política espa­nyola. El PP i Cs han blan­que­jat l’extrema dreta pel poder, per sor­tir-se’n a Anda­lu­sia i pre­pa­rar el nou cicle elec­to­ral amb l’assalt a La Mon­cloa com a objec­tiu final; és a dir, per interès par­ti­dista. El preu és altíssim, ja que nor­ma­lit­zen i donen pro­ta­go­nisme a una for­mació clara­ment invo­lu­ci­o­nista i retrògrada, nostàlgica del fran­quisme, ober­ta­ment xenòfoba, mas­clista, homòfoba i anti­cons­ti­tu­

Un dels jocs infantils que més recordo era el del mocador. Una mecànica de joc ben senzilla i una combinació d’intel·ligència i rapidesa física garantien tardes de diversió que es volien infinites.  Les normes són molt fàcil d’entendre.   S’hi enfronten dos grups de jugadors col·locats a banda i banda d’un camp. Al mig, l’àrbitre, que és qui sosté el mocador. Davant d’aquest àrbitre, una línia divisòria que separa la meitat de cada equip. Cada equip ha d’enumerar els seus jugadors. L’àrbitre crida un número i el membre enumerat amb ell ha de sortir corrent a buscar el mocador. Guanya un punt l’equip que aconsegueix que el seu jugador torni amb el mocador fins l’extrem on se situa la resta del grup.  El joc, però, té un parell de normes més que són les que el fan apassionant. Si el jugador que no ha agafat el mocador aconsegueix atrapar el que sí que ho ha fet abans que arribi a bon port, el punt és pel perseguidor. És, en la persecució , l’únic moment en què e