carrostia

El paper d’un jutge en una democràcia és callar, és a dir, no prendre partit polític i aplicar les lleis de forma honesta, proporcional i ajustada   al pols democràtic de la societat a la qual serveix. Però si la cúpula judicial d’un país ha estat nomenada a dit i amb l’encàrrec de sostenir, al preu que sigui, l’estructura d’un estat corrupte que necessita mantenir viva l’herència de quatre dècades de franquisme, aleshores aquesta cúpula es converteix en l’enemic de la democràcia. Com se sap, a Espanya alguns jutges, fiscals i magistrats del TC i del Suprem han fet carrera gràcies al seu carnet de partit o al seu vassallatge a l’executiu de torn.   Fan un flac favor a la pàtria i a les lleis que asseguren que defensen quan emeten sentències polítiques , perverteixen delictes com el de rebel·lió o el d’odi, empresonen demòcrates o abandonen un acte al Col-legi d’Advocats   perquè un representant legítim del poble de Catalunya denuncia que hi ha presos politics. La dignitat de

El primer escàndol amb repercussions econòmiques de les sentències del Tribunal Constitucional l’hem d’anar a buscar al desembre del 1983, quan va desestimar un recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Grup Popular contra el decret llei d’expropiació de Rumasa de data 23 de febrer del 1983. Aquella sentència, si som capaços d’abstreure’ns del personatge José María Ruiz-Mateos, va ser un despropòsit tan gran que va fer remoure tots els fonaments econòmics i de dret del país per la por que generava la manca de seguretat jurídica. Malgrat aquesta expropiació, pròpia d’un acte totalment autoritari, el govern de Felipe González va pressionar al màxim el TC perquè sentenciés a favor de l’expropiació. La sentència es va fer amb sis magistrats a favor i sis en contra, i només pel vot de qualitat del president Manuel García Pelayo es va decidir la constitucionalitat. L’escàndol va ser tan gran que el president del TC va marxar a l’Argentina, on va morir. El grup Rumasa va ser un

"El Constitucional s’ha carregat un tràmit tant propi d’una democràcia com el de presentació d’al·legacions mentre hi hagi el 155 en vigor" L’article 155 no s’ha fet servir només per aturar la independència sinó per aplicar polítiques que sempre se li havien resistit al govern espanyol de torn, fos Aznar, Zapatero o Rajoy.   No és una opinió, és una dada objectiva . La fórmula, com per exemple ha passat a Sixena, és ben simple d’explicar. La justícia actua en un litigi en què la Generalitat és una de les parts implicades i com que la Generalitat està a mans de la Moncloa, el govern català abaixa les mans i el litigi de torn (com l’ordre de trasllat de les obres d’art) cau de la part de l’administració espanyola.  Podeu trobar un extens recull de tots els efectes del 155 a la plana   www.servidorscat.cat . Heu de clicar a Informe de danys i just després de la llista de les 196 persones cessades hi veureu totes les conseqüències que, fins el moment, ha provocat la in