Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como vergonya

La dignidad de Catalunya

Imagen
Después de casi tres años de lenta deliberación y de continuos escarceos tácticos que han dañado su cohesión y han erosionado su prestigio, el Tribunal Constitucional puede estar a punto de emitir sentencia sobre el Estatut de Catalunya, promulgado el 20 de julio del 2006 por el jefe del Estado, rey Juan Carlos, con el siguiente encabezamiento: "Sabed: Que las Cortes Generales han aprobado, los ciudadanos de Catalunya han ratificado en referéndum y Yo vengo en sancionar la siguiente ley orgánica". Será la primera vez desde la restauración democrática de 1977 que el Alto Tribunal se pronuncia sobre una ley fundamental refrendada por los electores. La expectación es alta. La expectación es alta y la inquietud no es escasa ante la evidencia de que el Tribunal Constitucional ha sido empujado por los acontecimientos a actuar como una  cuarta cámara , confrontada con el Parlament de Catalunya, las Cortes Generales y la voluntad ciudadana libremente expresada en las urnas.

Catalunya - Todo sobre el mojo (Salsa o caldo de un guiso en el que se puede mojar pan)

Imagen
Esta semana han pasado cosas. El Govern ha dado para el pelo a los CDR, y en el Parlament se ha vuelto a suspender la cosa porque JxC y ERC no se ponían de acuerdo en la coreografía 1- Esta semana han pasado cosas. El Govern ha dado para el pelo a los CDR, y en el Parlament se ha vuelto a suspender la cosa –ojo, en pleno debate de política general, cuidadín, una especie de debate de la nació; una coreografía dura y mirada con lupa–, porque JxC y ERC no se ponían de acuerdo en la coreografía 2- Verdaderamente, está habiendo perturbaciones en la Fuerza. ¿Qué está pasando? 3- Me temo que está pasando algo sencillo. Junqueras ha anunciado que es el cabeza de lista para las europeas. Poco más. Pero es mucho. 4- Las europeas y las municipales serán el mismo día. Cabe suponer que Junqueras será la marca de ambas campañas. Una marca y un mensaje sencillo. Que ayudará  à gogó  en las campañas de los municipios. Puigdemont tuvo su momento en la campaña de las últimas autonómi

Quan torna Franco

Imagen
Si avui fa una setmana m’escandalitzava en aquest mateix espai (i vostès també, vistos el munt de correus que em van enviar) perquè 181 alts comandaments de l’exèrcit espanyol havien signat un manifest de lloança a Franco (i jo demanava que Europa s’hi fixés, en aquest manifest), imaginin-se què penso ara quan sé que ja l’han signat prop de set-cents comandaments. Set-cents! Ahir es va saber que l’excap major de l’exèrcit, l’excap de l’exèrcit de l’Aire i l’excap del Cuarto Militar del rei, també l’havien signat. Fins a la ratlla dels set-cents! A mesura que el govern Sánchez fa passes per exhumar les restes del dictador del Valle de los Caídos (ahir es va anunciar que el consell de ministres vol aprovar aquest divendres el decret llei per a l’exhumació de les seves restes); a mesura que això passa, deia, s’incrementen els suports a la figura del tirà. “Els serveis documentats que Franco va fer a la Pàtria fan que a ell se li degui la gratitud corresponent, alhora que són m

Cinc mesos de vergonya

Imagen
Demà divendres farà cinc mesos que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són a la presó per les seves conviccions polítiques i per haver col·laborat a fer que el referèndum de l’1-O fos un èxit. L’Estat els manté a la presó, però, sota l’acusació de rebel·lió tot i que, segons el mateix Codi Penal espanyol, aquest delicte només es produeix si hi ha violència. I aquesta és la clau d’aquesta vergonya a l’Europa del segle XXI, que els dos jutges que han avalat aquesta actuació, Carmen Lamela, de l’Audiencia Nacional, i Pablo Llarena, del Tribunal Suprem, defensen que hi va haver violència el dia 20 de setembre en la protesta, pacífica, contra les detencions dels dirigents de la Generalitat que preparaven el referèndum. En els atestats de la Guàrdia Civil es parla, fins i tot, de violència en els actes de les darreres diades organitzades, de forma exemplar, per les entitats que tots dos presidien, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana Tot plegat kafkià, però ben en línia de l