carrostia

20 d’octubre del 1899. Els gremis de Barcelona deixen de pagar nous tributs. Se senten enganyats pel govern del president conservador, i alhora regeneracionista, Francisco Silvela, que els havia promès una rebaixa de càrregues i la negociació d’un concert econòmic per a la demarcació de Barcelona. La polèmica, ja llavors, es plantejava com un acte de resistència passiva al pagament d’uns tributs aprovats per les Corts i la corona que tenien com a objectiu modernitzar la hisenda espanyola i fer front també, i principalment, a les despeses bèl·liques. Els botiguers opten per la protesta i la campanya s’estén ràpidament. Al cap de quatre dies, el 24 d’octubre, el govern espanyol decreta la suspensió de les garanties constitucionals a Barcelona, i tres dies més tard, el 27, declara l’estat de guerra a petició del governador civil. L’autoritat militar emet un ban en què qualifica els fets de delicte de sedició i l’1 de novembre ingressen en presó preventiva cinc comerciants. El

La societat catalana es disposa a homenatjar les víctimes de l’atemptat gihadista de fa un any a Barcelona i Cambrils i les seves famílies. És un acte natural, de solidaritat, tan autèntic com la reacció ciutadana poques hores després de l’atac al crit de “no tenim por” o com les mostres de simpatia i gratitud cap als Mossos i serveis d’emergències per com van reaccionar en una situació extrema com aquella. Va ser un cop viscut i entomat en primera persona i també en primera persona serà commemorat aquest divendres, amb l’únic objectiu de fer costat a les famílies o reafirmar els catalans com a poble de pau. Es tracta, doncs, d’una iniciativa popular i emotiva. Gens política. Per això, està molt per sobre de la figura del rei espanyol, del rebuig i la fredor que s’ha guanyat a Catalunya i, evidentment, molt per sobre dels discursos preventius i interessats, que ja criminalitzen sobiranistes i republicans per voler convertir l’homenatge en un boicot al Borbó i un acte reiv