Benvolgut Joan Manuel Serrat
Què ha estat de tu? T'has fet activista contra el referèndum. No té garanties, dius... Garanties de qui? Ho ha de validar Aznar, Rivera... El rei potser? On resta allò de que “Encara tens força, no tens l’ànima morta i et sents bullir la sang?” On resta allò que cridaves de què “Para la LIBERTAD, sangro, lucho y pervivo...?” Tu, avui, per la llibertat no fas una merda, Joan Manuel, i no, no ”sangras”. Les taques a la teva camisa blanca no son de sang, son gotes de Rioja dels guateques al barri de Salamanca. Què li expliques avui al fill que plora al seu pare perquè en el seu país “El riu ja no és el riu, que ja no canta, que rellisca com un barb... i mor sota un pam d’escuma blanca?” Ens aniquilen, Joan Manuel, i si segueixes frívolament entretingut entre corrida i corrida, algun dia et preguntaràs referint-te a la teva terra: “Ella qui sap on és, ella qui sap on para... La vaig abandonar i mai més, no he tornat a trobar-la...” “Mentre tu cantes de matinada, la vila és adormida e