carrostia

"Només són els elements franquistes o feixistes, aparentment incontrolats, els responsables d’aquests atemptats?" Els darrers temps s’han vist diversos casos d’atemptats i incidents de falsa bandera: provocacions, delictes... agressions realitzats per elements d’una ideología, normalment franquistes o feixistes -si és que hi ha cap diferencia-, amb la finalitat de   carregar la seva responsabilitat als d’una altra, normalment demòcrates o independentistes . Comesos els delictes les organitzacions espanyolistes o d’extrema dreta si és que també hi ha cap diferència, són les encarregades de “denunciar-los” o explotar-los mediàticament.  Però   només són els elements franquistes o feixistes, aparentment incontrolats , els responsables d’aquests atemptats? En absolut: l’estat espanyol i tots els seus poders s’han convertit en   un Estat de falsa bandera que sosté una guerra bruta   contra una part de la seva població. Per això es val dels cossos i forces de seguretat de

"Se li podria preguntar a la Junta Electoral si encara s’és a temps de presentar un programa només basat en aplicar allò que s’ha carregat el Constitucional i el 155. Es tracta, només, de no presentar-ho amb paper de color groc " Aquests dies les formacions polítiques tenen problemes per concretar el seu programa electoral. I en realitat tenen molt fàcil la resposta si es queden en blanc a algun debat:  Només es tracta d’agafar les sentències del Tribunal Constitucional dels últims anys així com les mesures preses en nom del 155 i revertir-les: el resultat és un magnífic programa electoral digne d’un país molt avançat socialment. Algú s’imagina un partit polític que el 21 de desembre es presentés amb la promesa de cobrar un impost als bancs per a grans fortunes dipositades? O de promoure una llei que protegeixi els ciutadans que han estat estafats per hipoteques o preferents? Aquests són només dos dels trenta exemples de mesures ja aprovades fa temps pel Parlam

Les eleccions del 21-D poden ser definides per centenars d’adjectius. Tots, respectables; alguns, interessats, i altres, falsos, però en cap cas són “normals”. Rajoy va fer cessar el govern de la Generalitat i va convocar-les perquè era urgent “tornar la veu als catalans en condicions democràtiques”.  Condicions gens normals ni gaire democràtiques, almenys per a alguns. Una part del govern està exiliat, una altra, empresonat, candidats que no se sap si podran participar en la campanya i que, si ho fan, estaran en clar desavantatge per preparar-la, candidats que han d’acatar el 155 per poder quedar en llibertat –com Galileu–, partits que no poden explicitar el seu programa perquè podrien ser investigats i acusats de rebel·lia... Les eleccions les organitza un estat que recorda que si guanyen forces polítiques partidàries d’organitzar-se d’una altra manera les obligarà a acatar la llei i el 155, hi ha citacions per fer por a ciutadans que enganxaven cartells de l’1-O, citacions a po