Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Gemma Aguilera

Puigdemont és una crisi d'Estat

Imagen
Amb un sistema judicial en escac per l’arbitrarietat amb què aplica el codi penal   – la sentencia de la Manada   i els presos polítics són tema de discussió internacional-, amb una opinió pública i uns mitjans de comunicació, fora del Matrix madrileny, majoritàriament astorats per l’absència de diàleg i l’abundància de porres, i amb uns líders de la UE obligats a fer cada vegada més contorsions per justificar la   repressió policial,   judicial i política en nom de la unitat d’Espanya,   el règim del 78 es troba a les portes d’una crisi d’Estat sense precedents d’ençà de la Transició.   S’apropa el dia en què la   justícia alemanya   emetrà un veredicte final sobre el president Puigdemont.   Si tot va com preveu el seu equip d’advocats i queda lliure, Espanya haurà fet un ridícul judicial internacional enviant euro-ordres amb delictes falsos i espionatges propis de 'Mortadelo y Filemón'. Però el pitjor de tot és que, havent promès als seus súbdits una peça de caça maj

Menys plans i més unitat republicana

Imagen
L’independentisme dedica moltes hores a parlar de plans.  El pla A, el pla B, el pla C, i ara qui sap si el pla D   serà un nom o una data per a unes noves eleccions. Però no tenim notícies del pla U, el de la unitat d’acció republicana més enllà d’anar plegats a la capçalera de les manifestacions o fer declaracions contra la repressió brutal d’Espanya. Els 2,1 milions de votants que el 21D van triar una de les tres llistes republicanes   no votaven en clau de Catalunya autonòmica ni de lluita de sigles per arreplegar cadires al Govern. Volien fer via .   A més o menys velocitat, però fer via. El PDeCAT, allunyat del poder, en deconstrucció abans d’haver-se construït   i sense haver entès que el model de partit que encaixava amb el peix al cove a Madrid ara grinyola dins del moviment republicà.   ERC, amb la direcció represaliada, mirant JxCAT més com un enemic electoral   que no pas com un aliat, i amb unes bases dividides sobre si cal prémer gas a fons o desaccelerar

Europa jutja el règim del 78

L’exili català ja ha aconseguit una gran victòria moral, que la justícia espanyola estigui esperant la condemna o l’absolució d’Europa .   Suïssa ja ha dictat sentència –en el sentit figurat, perquè ni tan sols ha obert un procés judicial-, no extradeix ciutadans per suposats delictes polítics. Bèlgica i el Regne Unit   envien a casa els consellers perseguits mentre no prenen una decisió, sense que mostrin cap interès ni pressa per extradir els seus nous ciutadans. És més,   les   mostres de solidaritat de les respectives societats i de la seva premsa ja són una derrota d’Espanya .   Perquè passi el que passi, la percepció dels ciutadans europeus sobre aquest estat que empresona càrrecs electes escollits democràticament mai més no tornarà a ser la mateixa.  Amb un GPS, dotze agents del CNI i molts diners públics, el règim del 78 ha internacionalitzat de manera abrupta i perillosa la seva aposta repressiva contra l’independentisme.   La detenció del president Puigdemont

Jutges d’ocupació

Imagen
El paper d’un jutge en una democràcia és callar, és a dir, no prendre partit polític i aplicar les lleis de forma honesta, proporcional i ajustada   al pols democràtic de la societat a la qual serveix. Però si la cúpula judicial d’un país ha estat nomenada a dit i amb l’encàrrec de sostenir, al preu que sigui, l’estructura d’un estat corrupte que necessita mantenir viva l’herència de quatre dècades de franquisme, aleshores aquesta cúpula es converteix en l’enemic de la democràcia. Com se sap, a Espanya alguns jutges, fiscals i magistrats del TC i del Suprem han fet carrera gràcies al seu carnet de partit o al seu vassallatge a l’executiu de torn.   Fan un flac favor a la pàtria i a les lleis que asseguren que defensen quan emeten sentències polítiques , perverteixen delictes com el de rebel·lió o el d’odi, empresonen demòcrates o abandonen un acte al Col-legi d’Advocats   perquè un representant legítim del poble de Catalunya denuncia que hi ha presos politics. La dignitat de

Repressió per salvar el rei

Imagen
La construcció de l’Estat franquista es va bastir sobre els pilars de la violència extrema i la repressió política   amb caràcter d’exemplaritat i de càstig per als republicans, presentats a la societat espanyola i al món com a criminals i delinqüents, mai com a adversaris polítics. Els feixistes espanyols consideraven la repressió com una necessitat social per recompondre la nació, i en conseqüència, participar-hi o avalar-la provocava en els individus un fort sentiment de pertinença al bàndol guanyador.   Aquest Estat tenia dos objectius: Esclafar la legítima República espanyola i aniquilar la nació catalana.   El primer és evident que el va aconseguir amb escreix: L’Espanya actual viu feliçment empeltada de franquisme sociològic   i convençuda que la seva única legalitat és la il·legítima monarquia borbònica. En més de quatre dècades, cap partit espanyol no ha qüestionat per què Espanya és una monarquia parlamentària i no pas una República. És més, hi ha hagut consens pol

Pensions baixes i deute desorbitat

Imagen
La gestió del sistema de pensions per part del PP compromet la viabilitat del dret constitucional a tenir una pensió digna, però també la capacitat d’inversió de futurs executius espanyols L’any 2050, les pensions a l’Estat espanyol patiran una reducció mitjana del 30%, i el 2030, entre un 15% i un 25% , si es manté el model actual d’ingressos i despeses de la Seguretat Social i es considera una inflació estàndard del 2% anual i un creixement sostingut de l’economia espanyola del 2%. A tall d’exemple, la pensió mínima actual de 605 euros per a ciutadans espanyols que es jubilin als 65 anys i no tinguin ningú al seu càrrec,   baixaria fins els 423 euros a mitjans de segle.   Cobrar una pensió suficient per viure amb dignitat és un dret constitucional, però si la guardiola de les pensions està cada vegada més escurada, aquest concepte de dignitat es farà més flexible.   Els recursos del Fons de Reserva de la Seguretat Social espanyola disminueixen a gran velocitat des del 2012