La perversió del doble llenguatge a la política
Els enregistraments de converses telefòniques d’algunes de les persones investigades per la seva relació amb el finançament de les despeses dels polítics independentistes fugits a l’estranger i l’organització de les accions del Tsunami democràtic posen en evidència el doble llenguatge de la classe política. David Mad í es va referir a Quim Torra com un “subnormal polític profund”. Sergi Sol a Carles Puigdemont com al “fill de puta Pelomocho”. I Xavier Vendrell es queixava que “amb tot el que jo he fet per aquest país sense demanar res a canvi i m'estan tocant els collons per tot el tema del concert. M'estan fent perdre temps, hòstia! Agilitza això una mica... truca a la consellera de Salut per tot el tema dels laboratoris, truca al Bargalló i truca al Chakir per tot el tema de Vil·la Bugatti, que em desencallin el de les subvencions de l'escola i tal...”. Són els mateixos personatges que després, quan parlen davant els mitjans de comunicació o en