carrostia

Tothom es creu, darrerament, amb el dret de sentir-se ofès per tot . I no solament això. La susceptibilitat està tan portada a l'extrem que hi ha qui s’envalenteix per prendre mesures contra el que no li agrada sentir, encara que no sigui il·legal. És així que tenim jutges que amenacen els que xiulen l'himne d'Espanya, denúncies per insultar Déu i la Verge, o actuacions contra els que vessen simples (però qualificades) opinions sobre les accions del govern espanyol –el d'abans i el d'ara– sobre Catalunya. Borrell ha retirat l’estatus diplomàtic al representant de Flandes, André Hebbelink, en el que s'ha entès com a càstig no a ell, sinó a la seva regió , després  que el president del Parlament flamenc, Jan Peumans, critiqués que el fet de tenir presos polítics feia que Espanya no complís les condicions de formar part d’una Europa democràtica. Aquestes paraules devien caure com un gerro d’aigua freda sobre Borrell, però no solament pel fet de pronunci

“Hay que desinfectar. Hay que desinfectar, para empezar, los medios de comunicación. Las cosas no son por casualidad. Si yo viera TV3 todos los días y sólo viera TV3 todos los días, yo también sería independentista”. Josep Borrell se n’ha anat de la boca   sis dies abans d’hora   i els seus companys el deuen estar maleint. El pla no era aquest, el pla era vendre que els partits constitucionalistes   havien de guanyar per tornar a unir els catalans , per acabar amb-la-divisió-que-separa-les-famílies, per restituir el sentit comú. No per desinfectar, Josep, havíem quedat que això seria un cop haguéssim guanyat.  Les paraules de Borrell encaixen a la perfecció en el relat fabricat sobre la nostra realitat social des de Madrid i també des de Barcelona.   L’independentisme com una malaltia que només es pot combatre destruint el seu origen : l’escola pública i els mitjans de la CCMA. És important no enganyar-se: ens enfrontem a una bèstia autoritària que vol venjança i no en té prou