Entradas

Mostrando las entradas etiquetadas como Nacio

Això de la nació

Imagen
Diuen que nació és una comunitat d’homes i dones que viuen en un mateix territori, que tenen un origen comú, unes institucions comunes, una mateixa llengua, que valoren el seu propi passat, i que s’estima ella mateixa tal com és. La nació és, tanmateix, una comunitat de consciència que objectivament vincula els seus membres i és també una comunitat de cultura. L’historiador Pierre Vilar deia que Catalunya va ser des dels segles XII i XIV un esbós precoç d’estat-nació, que altres reconeixen dotat d’un constitucionalisme medieval i defensor de l’estat de dret. Catalunya i Aragó es van reunir confederalment en el segle XII. No hi va haver mai una absorció d’una per l’altra i la gran veritat és que cada poble mantingué les seves institucions i lleis, sense immiscir-se una en l’altra. Monarques barcelonins foren reis d’Aragó, però segons Ferran Soldevila, restaren fidels a la catalanitat. Els reis catalans d’Aragó conservaren per tant la seva catalanitat. A Aragó es parlava

Indivisible, indissoluble

Imagen
La Constitución Española declara la indivisibilitat i la indissolubilitat de la “Nació”. En el Congrés Constituent, dos diputats i dos senadors van proposar l’expressió “Estat plurinacional” i, encara més, una esmena demanava incloure el “dret a l’autodeterminació per part de nacionalitats i/o regions”. No va prosperar res d’això i, finalment, el text declara la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions. Indivisible i indissoluble, en prenem nota. El text es va aprovar per gran majoria al Congrés i al Senat. La “nació de nacions” o l’“Estat plurinacional” és quelcom rarament esmentat, l’actual cap del govern central hi al·ludia en més d’un discurs; ara ho ha descartat i s’ha passat a la defensa de la unitat sense costures. De nació de nacions, res: la Constitució nega el terme “nació” als pobles que ho són ( sobretot el català) i el supleix per l’abstracte