carrostia

La resolució de la justícia belga de no concedir l’extradició del raper Valtònyc és un nou cop a la justícia espanyola, menys rellevant políticament que el rebut a Alemanya amb el president Puigdemont i a Bèlgica amb els consellers Comín, Puig i Serret, però tant o més contundent si tenim en compte que la negativa es produeix, no davant un cas de presó preventiva, sinó davant una sentència ferma de presó dictada pel Tribunal Suprem. El tribunal belga considera que les lletres d’una cançó no poden contenir delictes com el de terrorisme i que s’emmarquen dins la llibertat d’expressió. Que diferents tribunals europeus acumulin decisions adverses a la justícia espanyola hauria de fer reflexionar el govern del PSOE i tots els grups polítics del Congrés, perquè ells tenen l’oportunitat i el deure de superar la primària reacció patriòtica i analitzar a fons de forma honesta si el Codi Penal, o la ‘llei mordassa’, o l’aplicació que es fa als jutjats dels delictes d’odi, de terrorisme i

No fa gaires mesos, el jutge Pablo Llarena es vantava   en cercles del poder madrileny de ser l'encarregat de "solucionar el que els polítics no s'han atrevit a arreglar". La seva causa inquisitorial contra l'independentisme estava cridada a sepultar d'una vegada per totes les aspiracions dels rebels catalans. Els primers mesos Llarena va ser una piconadora .  Va actuar sense contemplacions contra els drets, les llibertats i el patrimoni dels principals líders polítics i socials de Catalunya. Els poders polítics, fàctics i mediàtics de l'Estat el van arropar i aplaudir amb les orelles. Tot anava rodat. Els catalans desarien al calaix les seves pretensions agosarades per vàries generacions. Tanmateix, Llarena va trobar-se amb una fermesa absoluta   per part dels empresonats i dels exiliats, i amb que la seva instrucció no passava la prova del cotó de la Justícia de diversos països europeus. A Espanya era igual si forçava uns tipus penals

Hasta la fecha el sufrido contribuyente español se ha visto abocado a rescatar bancos y concesionarios de autopistas varios, pero no se había dado el caso hasta el momento de que se nos pidiera que rescatáramos a un juez. Sin embargo, eso es exactamente lo que está sucediendo. El magistrado Llarena, con el dudoso apoyo de su amigo Lesmes, el amo del calabozo del CGPJ, pretende que se utilice dinero público para pagar la representación legal de Pablo Llarena en un pleito civil en Bruselas y, además, que en caso de que éste se pierda y sea condenado, se utilice el dinero de todos para pagar la indemnización, que sería simbólica, y hacer frente a las costas, que no lo serían tanto. Ya saben, era esa demanda civil presentada por Puigdemont y los ex consellers Serret, Comin, Puig y Ponsatí de protección del honor por manifestaciones privadas realizadas por el magistrado en conferencias (patrocinadas por BMW, en FAES y en universidades de verano) en las que se habría vulnerado su d

Sabido es: unos nacen con estrella y otros, estrellados. Caso juez Llarena, este probo magistrado forjado en la más rancia prosapia franquista, según la cual el mero hecho de abogar por la independencia de Catalunya ya es delito. Incomprensiblemente, no está tipificado como tal, pero sí otro que viene como anillo al dedo: el de "rebelión". Falta el requisito de la violencia que Llarena ha intentado probar con una interpretación imaginativa del concepto según la cual es violento todo acto, por pacífico que sea, que suscite la violencia. Y se extrañan de que alguien (el presidente Puigdemont y cuatro exconsellers en el exilio) interponga una demanda civil porque se le ha privado de sus derechos arbitrariamente. Es lo menos que podían esperar. Con la correspondiente citación al juez Llarena a declarar el próximo 4 de septiembre. La justicia española no da curso a la citación. El juez decano la devuelve, invocando un defecto de procedimiento. Para, pues, la

El jutge Pablo Llarena no té por del ridícul. Ni a l’Estat ni a Europa. Ho ha demostrat a bastament aquests últims mesos. Primer, en les seves resolucions judicials fregant la prevaricació, inventant-se delictes, sovint amb errades i amb consideracions sobre fets no jutjats totalment fora de lloc. Segon, en les seves actuacions en l’àmbit internacional. La retirada de l’ordre d’extradició dictada per ell mateix contra el president Puigdemont i la resta de membres del govern de la Generalitat a l’exili després que la justícia alemanya deixés ben clar que no se’ls podia jutjar per rebel·lió, va ser una mostra que a les Espanyes l’orgull i l’honor tenen més valor que no pas la defensa de la veritat i de la democràcia. Ahir, el jutge del Suprem va fer un nou pas en la seva carrera cap al surrealisme jurídic en demanar l’empara al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en vista de la demanda civil interposada a Bèlgica per Puigdemont i els consellers exiliats. Llarena,

El jutge Llarena, el que diu que no pot anar tranquil pel carrer perquè “se’l miren set vegades en cada cantonada” (ni sis, ni vuit), hauria d’enviar una nova euroordre a Brussel·les, perquè la que va enviar li ha estat retornada en forma de tovalloleta, d’aquelles que et posen als restaurants xinesos, en un platet, que quan hi tires aigua creixen. Però si l’enviés hi hauria de posar nova teca, de manera que potser no ho farà. Preguntem-nos un cop més com és que, si els consellers i el president que van marxar d’Espanya estan lliures i podran voltar per tot el món excepte pel regne on vivim i tributem, no ho estan els que no van marxar i van entregar-se a la justícia (del regne on vivim i tributem). ¿Per quina raó, si fins i tot Pedro Sánchez ara diu que s’ha de “refer” la definició del delicte pel qual se’ls acusa, no els deixen lliures? La raó de fons diria que és el nostre estat d’ànim. Si els deixen lliures, com hauria de ser en una democràcia del tot, la pujada d’end

Quiero empezar por el principio que no es otro que las elecciones al Parlament de Catalunya de 2015; en ellas Junts pel Si fue una candidatura electoral​ formada por Convergencia Democratica de Catalunya (CDC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Democratas de Catalunya y Moviment d’Esquerres   cuyo objetivo es la declaración de la Independencia de Catalunya. Contó con el apoyo de las organizaciones independentistas Omnium Cultural, la Asociacion de Municipios por la Independencia, Asamblea Nacional Catalana (ANC), Sumate, Solidaritat Catalana per la Independencia, Reagrupament, Catalunya Si, Catalunya Accio y Avancem. Presentando su programa electoral, donde decía “La fase inicial: de la declaración de inicio del Proceso de Independencia”. La   Candidatura d’Unitat Popular   (CUP) fue invitada a unirse a la lista, pero finalmente declinó unirse a ella. La Junta Electoral imagino es o debe; si no es era otro estamento, aprobar los programas de cada partido; los de J