carrostia

Sis mesos després de la proclamació de la República, estem guanyant. I ells ho saben. La bèstia ferida ens voldrà fer mal de debò. El que s’ha vist fins ara es multiplicarà per mil. Cal, doncs, tenir les coses molt clares i fer honor, d’una vegada, als compromisos adquirits per la majoria parlamentària. Perquè estem guanyant i ells ho saben. A aquestes alçades de la pel·lícula, malauradament, no confio que el president Torrent s’arrisqui a desobeir la darrera (?) andanada del Constitucional. També dubto que ERC sigui capaç d’apostar per Puigdemont fins les últimes conseqüències. Però, a veure, els partits polítics no s’adonen que, després de l’error de no proclamar la República el 3 d’octubre, mai no havíem tingut una oportunitat com la d’aquests darrers dies per guanyar el combat? Cifuentes, la sentència de la Manada, la imputació de Gallardón, el judici dels nois d’Alsatsu, les sentències que poden anar caient les pròximes setmanes sobre la corrupció sistèmica del

Durant els últims mesos la Llei espanyola ha perdut totalment la seva legitimitat. Les sentencias dels Tribunals espanyols, així com les accións del Ministeri Públic han provocat que la Justícia espanyola es converteixi en una "injusticia legal". Es de esperar que, jutges, fiscals, i membres del Govern español, que son responsables de violacions de drets fonamentals, rendeixin comptes davant un Tribunal internacional per les seves accions. Pels catalans, la República Catalana i la llibertat está propera sempre i quan actuin de forma decidida i coherent, si dubten i accepten les ordres legals/ilegals de l'Estat español, perdrán i mai més tindren oportunitat de fer realitat el nostre dret a un Estat propi. El dret a la autodeterminació del poble català no s'aconseguirà mitjançant l'obediència a Espanya i els seus tribunals, només mitjançant la desobediència massiva a l'Estat espanyol, que, de fet, ja ha perdut tota legitimitat a Catalunya a causa del

Només donant un cop d’ull a la premsa dels darrers temps ens adonem que hem rebut una llicenciatura en dret penal amb dret col·legiar-nos sense haver-nos rascat la butxaca ni en matricules ni en llibres, sense haver assistit a classe, és a dir, tranquil·lament des del sofà de casa amb el diari del dia a la mà. Per exemple, ara sabem que el president Puigdemont ha estat un gran delinqüent. S’ha rebel·lat contra el Govern Espanyol de forma pacífica i tumultuària, saltant-se la Llei espanyola però obeint l’Estatut de Catalunya (que també és una llei espanyola), posant en marxa un Programa electoral que mai ningú va prohibir el qual li va permetre (potser il·legalment, vés a saber) ser investit president de la Generalitat de Catalunya, un càrrec públic que obre totes les portes per esdevenir delinqüent. Pel que sembla el govern espanyol no li agradaven les coses que passaven a Catalunya i es va mirar i remirar amb lupa per veure quants i quins pecats es podien imputar al president

L’independentisme dedica moltes hores a parlar de plans.  El pla A, el pla B, el pla C, i ara qui sap si el pla D   serà un nom o una data per a unes noves eleccions. Però no tenim notícies del pla U, el de la unitat d’acció republicana més enllà d’anar plegats a la capçalera de les manifestacions o fer declaracions contra la repressió brutal d’Espanya. Els 2,1 milions de votants que el 21D van triar una de les tres llistes republicanes   no votaven en clau de Catalunya autonòmica ni de lluita de sigles per arreplegar cadires al Govern. Volien fer via .   A més o menys velocitat, però fer via. El PDeCAT, allunyat del poder, en deconstrucció abans d’haver-se construït   i sense haver entès que el model de partit que encaixava amb el peix al cove a Madrid ara grinyola dins del moviment republicà.   ERC, amb la direcció represaliada, mirant JxCAT més com un enemic electoral   que no pas com un aliat, i amb unes bases dividides sobre si cal prémer gas a fons o desaccelerar

No hi ha enquestes sobre els motius que indueixen a gent de Catalunya a posar-se un llaç groc  a la pitrera, al costat del cor, i, si n'hi ha, no es fan públiques. Potser és que el gest no té significat, però també podria ser que darrere d’aquest adminicle s'ocultin nombroses i inconfessades intencions. Formalment, el llaç groc i la seva metamorfosi  ad infinitum  en bústies, passos de vianants, arbrat, bústies, tanques, contenidors, etc. etc. etc., és  per reclamar la llibertat de les persones detingudes  en relació amb els successos d'octubre del 2017. Com el  Euskal presoak etxera ” (Presos bascos a casa), repetit pel nacionalisme d'obediència etarra durant dècades, podria entendre's que el llaç groc està dirigit sobretot als jutges, que són els qui decideixen els empresonaments. Cosa que, en clau nacionalista, apuntaria més aviat al dimonitzat Estat,  totum revolutum  en el qual hi cap fins i tot la mateixa Generalitat. No obstant això, poder judic

Cifuentes no ha caído por el máster falso. Cifuentes no ha caído porque para salvarla a ella una universidad falsificara un documento público. Cifuentes no ha caído por mentir. No, Cifuentes ha caído por dos cremas de 20 euros la unidad. Al final siempre es la anécdota. El nivel de exigencia es este. Miente tanto como quieras, pero que no se te pase por la cabeza llevarte dos cremas. Ojo, que llevarte dos cremas que no son tuyas por y para la cara no sólo es feo sino que es delito. Un delito menor, pero un delito. Ahora bien, tenemos que agradecer al caso Cifuentes que nos haya permitido seguir en directo y en tiempo real el funcionamiento de la política y los medios de comunicación del primer cuarto del siglo  XXI . Cuando estalló el caso, Cifuentes lo negó todo y respondió atacando. Con un tono muy convencido, vehemente y haciéndose la ofendida, nos mostró documentos. Lástima que no tenían nada que ver con los documentos que se le exigían. Le pedían el trab

La frase que millor resumeix el clima de decadència política i moral d’Espanya només podia ser d’Esperanza Aguirre: «La corrupción nos está matando». Justament ella, que ha estat en totes les salses tòxiques des dels llunyans temps del «tamayazo» (ens en recordem?), i que està aconseguint travessar, vestida de blanc, la formidable muntanya de merda que tant ha contribuït a aixecar.  El blanc ha estat també el color triat per Cifuentes per al seu comiat : per uns pots de cosmètics, segons ella, i no pas per la fètida història del màster i de la universitat feudal del PP.  Tota aquesta podridura ens està matant i encara està per veure si algun dia en sortirem vius i regenerats o si ens ofegarà per sempre . Ara per ara, jo més aviat diria que no hi ha massa esperances, ni al futur estat veí que és Espanya ni a la futura Catalunya republicana, on la il·lusió, la resistència i el dolor deixen en un segon pla la necessitat de fer net i d’enterrar, sí, una part de la política cata

Las plataformas de economía colaborativa y los becarios, entre el resto de objetivos El Gobierno aprueba un nuevo organismo autónomo de la Inspección que incorpora a las comunidades y agentes sociales El Consejo de Ministros ha aprobado los planes estratégicos de actuación de la Inspección de Trabajo hasta 2020. Según el documento aprobado por el Gobierno las próximas actuaciones de los inspectores de Trabajo se van a centrar, entre otras prioridades, en la lucha contra el fraude que suponen los falsos autónomos o las posibles irregularidades que se cometen en el ámbito de las plataformas de economía colaborativa. Asimismo, las actuaciones de la Inspección se centrarán también en comprobar el cumplimiento de las normas de no discriminación por género.  Además, se lanzarán campañas específicas sobre los planes de igualdad en las empresas, y "se potenciará la supervisión de la brecha salarial y de los convenios colectivos para evitar las cláusulas discriminatorias"