Això ja no va de independència. Va de dignitat
Que la ira no ens privi poder mirar cara a cara els ulls de la llibertat ni ens cegui i eviti veure com arribar fins a ella. No és moment d’estar indignat, sabíem que actuarien com un país tercermundista i dictatorial, i no ens agafa per sorpresa… Fa pocs dies ja escrivíem que arribaria el temps de la unió i la revolta: Aquí el teniu. Ara és el nostre moment. No és temps de gimnàs, classes d’anglès, biblioteca, cine, birra, running o pàdel… No és moment d’anar a visitar museus, comprar el jerseiet de tardor o anar a veure volar gavines a la vora del mar… És temps de país, de carrer, d’unió i mobilització. La seva única força és la nostra por i la nostra paràlisi. Si no tenim por i no ens quedem a casa, no tenen res. NO SON RES. Tenim la oportunitat d’escriure la història del nostre propi puny i lletra. No ens quedem amb les mans a les butxaques. No és moment de ser valents, però el present no ens permet ser covards… Després de segles d’espera, és