carrostia

La justícia espa­nyola con­ti­nua fent pas­sos deci­dits cap al seu descrèdit i fa la sen­sació que té del tot assu­mit aquest peatge com a dany col·late­ral en la missió de sal­va­guar­dar la uni­tat de l’Estat espa­nyol i de repri­mir el movi­ment sobi­ra­nista català per molt pacífic i democràtic que hagi demos­trat ser. En la seva lògica, el fi jus­ti­fica els mit­jans i, per tant, és nor­mal que la sala 61 del Tri­bu­nal Suprem, per una­ni­mi­tat, rebutgés ahir les vuit peti­ci­ons de recu­sació del jutge Manuel Marc­hena, pre­si­dent de la sala segona del Suprem, pre­sen­ta­des per quasi tots els pre­sos polítics cata­lans, tot i les evidències que qüesti­o­nen enor­me­ment la seva impar­ci­a­li­tat per jut­jar el cas. El mateix passa amb la tren­tena de recur­sos d’empara davant el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, pre­sen­tats pels pre­sos polítics cata­lans, dema­nant pro­tecció de drets fona­men­tals o d’una presó pre­ven­tiva abu­siva o injus­ti­fi­cada que fa més d’un

El Suprem obre judici oral als presos polítics catalans. El mateix tribunal ha establert un precedent que escandalitza al món jurídic amb rigor i s’estudiarà en facultats de Dret durant molts anys. Anul·la una sentència pròpia, se suposa que molt fonamentada i reflexionada sobre les hipoteques. No hi ha antecedents. S’ha desautoritzat a si mateix i obre la porta a ser qüestionat a partir d’ara en cada sentència. Argument? La “transcendència social i econòmica” de la mateixa. Ónega denúncia i pregunta: No ha valorat la transcendència de tot tipus d’una instrucció al procés d’independència de Catalunya? Instrucció que ja es qüestionada, per un jutge qüestionat i per delictes que la justícia europea no comparteix! Ha valorat el Suprem la transcendència moltíssim major i negativa que té i tindrà per a Espanya, per a la seva pròpia credibilitat, l’autèntica justícia? De debò creu que condemnar a anys de presó als líders democràticament triats en eleccions promogudes p

Partits vs poble: - el poble sap què vol   - el poble no mira quin partit vota el del seu costat   - el poble té ganes de tirar endavant   - el poble no pot permetre's perdre la força de la il•lusió. En canvi:   - els partits són porucs i cautes per naturalesa   - els partits tenen en compte què pensa el del costat seu   - els partits només tiren endavant si hi veuen un profit   - els partits no poden permetre's fallar al poble que l'ha votat   Per tant, exigim (educadament) als partits que hem votat que segueixin el nostre mandat (a les xarxes, als actes de partit, pel carrer...) que, en realitat aquesta és la seva raó de ser i en què es basa la seva legitimitat.   Si, després del nostre estímul, no responen... Si els partits no volen/poden/saben respondre al nostre mandat, hem de fer que els carrers bullin plens d'EXIGÈNCIA.   Que els nostres crits se sentin fins a Waterloo. Si el nostre clam és prou eixordidor, sortirem a les notícies, el món