carrostia

Últimamente nos tienen tan entretenidos con lo de los másters, lazos amarillos, Valle de los Caídos, Villarejo, Epi y Blas eran pareja gay, etc. que el 99.8% de los españoles no se ha enterado que el pasado 1 de Septiembre el BCE puso en marcha la bomba de relojería que va a condenar a la economía española a una bancarrota absoluta. Históricamente España siempre ha buscado a un chivo expiatorio a quien culpar de sus propios errores, sea el “contubernio judeo-masónico”, los rojos, la "pertinaz sequía", etc... y últimamente la culpa de todo la tiene la pérfida Europa protestante en forma de unos jueces alemanes nazis y otros jueces suizos y belgas que le tienen manía a España porque son unos calvinistas de mierda. Eso incluye a cierto abogado calvo llamado Boye que también es enemigo de España porque tiene el fastidioso hábito de hacer bien su trabajo. Los “imparciales e independientes” medios de comunicación españoles pronto van a iniciar un bombardeo mediático des

"En aquests temps de xarxes, l'exili limita, però no impedeix. Només cal comprovar la riuada d'insults que surten de Madrid en direcció a Brussel·les" Des de la retirada humiliant de l'euroordre espanyola,   Carles Puigdemont ha començat a rendibilitzar la que és la primera derrota clara de l'estratègia de Madrid . Els delictes que mantenen en presó incondicional el vicepresident, un conseller i els dos líders cívics han quedat com una pura invenció espanyola, una arbitrarietat inacceptable per a la justícia de qualsevol país democràtic i amb divisió de poders.   Puigdemont i els quatre consellers exiliats són, efectivament, els primers catalans que s'independitzen d'Espanya .   La internacionalització que suposa l'exili belga és un encert estratègic inqüestionable, que obliga Espanya a demanar als socis europeus canvis en l'euroordre des d'una posició autoritària i de desprestigi democràtic.   Rafael Catalá, el ministre espanyol

Què ha passat a Brussel·les? Escric aquesta crònica des de Brussel·les, a casa d'un amic meu català que té una petita empresa de disseny tèxtil i és independentista, com una àmplia mostra de la colònia catalana a la capital de Bèlgica. Conversem amistosament un parell d'hores abans de la manifestació mentre es confeccionen llaços grocs o ens procurem altres distintius que ens posin en l'univers simbòlic de la propera República Catalana. Jo em pronuncio per una estelada que porto lligada al coll com si fos la capa del capità Marvel.  També ens vam creuar dades i suposicions sobre la manifestació/concentració, el seu recorregut i possible assistència, tenint en compte que hi ha un plugim pertinaç i una temperatura d'escassos tres graus, gairebé gèlida. Alguns dels assistents han fet el camí en cotxe o autobús sortint per la part oriental de la frontera i canviant a Lyon, mentre que altres ho hem fet per l'occidental, passant per Bordeus i París fins a Bruss