carrostia

Ser català és avorrit. Sobretot si ets jove. Jo, quan tenia 18 anys volia ser irlandès. Irlandès del nord i catòlic, òbviament.   Altres (la majoria) volien ser palestins o colombians revolucionaris. És fascinant la quantitat de nacionalitats aspiracionals que corren per les universitats. Suposo que, en part, és culpa del catalanisme. Una ideologia històricament avorrida i profundament insípida per als joves. Una manifestació un cop l'any, reivindicacions sense amenaces, flors a la policia i cap a casa a veure si hem quedat guapos al telenotícies. Ens en fotíem, d'això, fa temps. D'aquesta manera serena de demanar les coses. De mobilitzar-se, però no cridar. De resistir, però no pegar. D'anar al carrer, estar-hi una estona, fer una mega foto i au, pleguem que és tard. Doncs mira, està funcionant. De fet, ja podem dir que ha funcionat.   Que els anys de fer l'estaquirot al carrer i deixar-nos retratar ha destil·lat una substància deli