carrostia

La persecució penal de l’Estat espanyol contra el referèndum de l’1-O i l’existència per aquest motiu de presos i exiliats polítics provoca incomprensió i cada cop més mostres de rebuig arreu del món democràtic. Una de significativa és el manifest de suport a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, signat per la vicepresidenta del Parlament Europeu i cincents eurodiputats i exeurodiputats de 25 països, que va ser presentat ahir al mateix Parlament i en el qual es denuncia l’empresonament injust i insòlit de Forcadell per haver permès el debat parlamentari i se’n demana l’alliberament immediat. La constatació de la desmesura de la persecució judicial de polítics, líders socials, alts càrrecs del govern i fins i tot els membres de la sindicatura electoral de l’1-O i la convicció que està moguda per un desig de venjança, no pas de justícia, és cada cop més estesa a àmbit internacional. El cas de Carme Forcadell, abans presidenta de l’ANC i líder de mobilitzacions massives

Els presos polítics segueixen a la presó a l'espera d'un judici polític que encara no se sap quan tindrà lloc. Els líders de les entitats independentistes, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, porten tancats en diferents centres penitenciaris més d'un any i els representants del poble de Catalunya gairebé. La situació de presó provisional és injusta i desproporcionada i els presos intenen passar el dia a dia de la millor manera que poden. El vicepresident legítim del Govern de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha enviat una carta molt emotiva a l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. Et farà emocionar però també et farà enrabiar. La injustícia, la repressió i la ignomínia que estan patint els nostres representants no té nom. Estimada Carme, Ja fa un any que sóc a la presó. Un any, que aviat és dit. Primer, a Estremera. Ara, a Catalunya, als Lledoners, més a prop de casa, dels meus fills, de la gent d’aquest país. Crec haver passat per aquesta carret

«Són tot just les vuit tocades i, al Parc de la Ciutadella, diputats i diputades ja esperen que arribi ella. La noia no es fa pregar. És na Carme Forcadell, que no ha pogut ni esmorzar perquè ve de Sabadell. Just comença el ple ordinari i segueix la seva via, quan algú creu necessari alterar l’ordre del dia. Marta Rovira diu: “ei, no podríem aprovar avui també una altra llei: la que ens permetrà votar?” Comencen les esbroncades. Mare meva, quin merder! I s’arramba l’Arrimadas al pal del seu galliner. Vaig sentint l’extrema dreta arengant la clientela. “Que no, Aulet, que aquest que ho peta no veus que és en Coscubiela?” Les minories, pobret, diu que s’han de preservar, però a en Fachín i a en Nuet no me’ls deixa ni parlar. Ai carai d’oposició! Tan pendent del legalisme, ho allarga com més millor. Va fent filibusterisme. Oh Senyor, quin trist retaule! Som davant d’un cas insòlit. “Qui demana la paraula?” La Forcadell va de bòlit! És que, nois, no hi ha manera: no volen pas disc