Carta oberta al jutge Llarena
Senyor, Vostè i jo no ens coneixem, tot i que podríem. Tenim gairebé la mateixa edat, hem viscut – o vivim encara – a la mateixa ciutat, gaudim de la bellesa del Pirineu en els nostres dies de descans i si hem de fer cas a allò que tots dos hem estudiat, vull creure que compartim també una certa passió pel món del dret. Tenim també alguns coneguts comuns que, abans de veure com es desenvolupaven els fets, em deien que tenien una bona opinió de vostè i el consideraven una bona persona. Li explico tot això per dir-li que, per mi, vostè tenia una pressumpció d’humanitat, sentit de la justícia, capacitat jurídica i coneixement de la societat catalana suficient per fer la seva feina amb solvència. Una persona que comparteix tantes coses amb mi -pensava- s’ha de guiar, al marge del que un i altre pensem, per uns valors sòlids i equànimes i un alt sentit de la justícia. Però és evident que amb les resolucions que vostè ha dictat en relació al Vicepresident Junqueras, el Conse