carrostia

Aquesta és una conversa imaginària en un restaurant  sobre la controvèrsia interna que ha generat el suport d’un sector de l’independentisme al PSOE en la seva  moció de censura  a Mariano Rajoy. No es tracta d’escatir qui té raó, sinó de veure que aquesta enorme despesa de temps i d’energia que hi dediquem és un dels objectius del pla d’anorreament de l’independentisme per part de l’Estat espanyol. És el més vell ardit del món:  provocar situacions que generin la divisió interna de l’adversari.  Com més dividit més afeblit. CESC: Uf, per fi! Pensava que no arribaria mai, el dia. CESCA: Quin dia? CESC: El de treure’ns en Rajoy del damunt. Vaig obrir una ampolla de cava per celebrar-ho. CESCA: Ah, sí? CESC: No et veig gaire contenta. CESCA: Per què ho hauria d’estar? CESC: Dona, que et sembla poc treure’ns del damunt el PP i el 155 d’una tirada? CESCA: Parles com si fossin morts, com si el PP i l’article 155 haguessin desaparegut. CESC: Desaparegut, no. Però a par

Les eleccions catalanes del 21 de desembre no són unes eleccions legítimes, són unes eleccions dictades per un poder absolutista, hereu ideològic del que hi havia abans de la mort de Franco, i disposat a tot, inclosa, com ja s’ha vist, la violació flagrant dels drets humans, per tal que el poble català no pugui decidir sobre la seva pròpia vida. El pretext per imposar aquest totalitarisme és una Constitució –un frau en si mateixa, perquè va ser planificada pel franquisme i tutelada pels militars del dictador–, i un suposat article 155 segons el qual qui l’invoca té llicència per fer tot el que vulgui amb absoluta impunitat, entre altres coses perquè tant el poder que el pot invocar com els seus tribunals són exactament el mateix. A Catalunya, naturalment, hi tenen delegats que, mancats de sentit del ridícul, malden per semblar més espanyols que els espanyols. Són els Michael Jackson de la política catalana, negres esperpèntics que reneguen del seu color convençuts que com més sa