carrostia

  En la història de Catalunya hi ha un abans i un després del 26 de novembre del 2020 . Aquest dia, el Parlament Europeu va votar una esmena presentada per la diputada  Diana Ribas  (ERC), en la qual proposava el reconeixement del dret d’autodeterminació de les entitats sub-estatals que reivindiquen la seva identitat nacional diferenciada, com pot ser el cas de Catalunya, però també de Flandes, el País Basc o el Tirol. L’esmena de Diana Ribas va ser rebutjada per 487 vots en contra, 170 a favor i 37 abstencions. Els representants democràticament escollits dels gairebé 450 milions d’habitants dels 27 estats membres de la Unió Europea (UE) van decidir lliurement, per una aclaparadora majoria, que el dret d’autodeterminació -i, per tant, la independència- és improcedent dins de l’àmbit comunitari. De manera estranya, aquesta votació del Parlament europeu   ha passat molt desapercebuda en el debat polític de Catalunya , tot i que té una  importància transcendental . La seva con

  Aquell ‘a por ellos’ de Felip VI que executa al mil·límetre un poder judicial en mans de la dreta més extrema, no desgasta el més mínim el govern espanyol". Venjança, repressió, injustícia... Paraules que l’independentisme repeteix a mode de consol   cada vegada que la justícia espanyola fa allò que tothom sap que farà: retòrcer el dret per castigar la dissidència política i reiterar el missatge que el Borbó va enviar als catalans el 3 d’octubre del 2017.  Aquell ‘a por ellos’ que executa al mil·límetre un poder judicial en mans de la dreta més extrema ,  instal·lat en les clavegueres de l’Estat i amb el vistiplau, per acció o per omissió, del govern espanyol. Però mentre l’independentisme institucional es llepa les ferides  i els presos i les preses polítiques continuen tancats i els exiliats són a milers de quilòmetres de la seva família, Madrid torna a sumar una victòria. El Suprem revoca el tercer grauni el 100.2 als presos polítics  sense que l’estabilitat del gov

  Els polítics catalans -i no només els catalans- sembla que no toquen de peus a terra i que han perdut el món de vista.   No entenen allò més elemental: són on són i ocupen els càrrecs que ocupen per la voluntat sobirana de la gent, expressada democràticament a través de les urnes. Van ser escollits per representar i donar resposta als anhels de la societat; el seu mandat és provisional i té una limitació en el temps, precisament per evitar la temptació dels abusos de poder. Farien bé els polítics nostrats de baixar del núvol on habiten i obrir els ulls al seu voltant.   Constatarien l’enorme trasbals que viu la gent a causa de la pandèmia i les grans dificultats que passa la immensa majoria de la població a causa dels estralls econòmics que provoca. Són comptades les empreses que aconsegueixen resistir l’impacte d’aquesta crisi sanitària i l’empobriment sobtat afecta moltes famílies que fins fa poc eren benestants (petits empresaris, comerciants, autònoms…). El flagell dels