carrostia

Les eleccions del 21-D poden ser definides per centenars d’adjectius. Tots, respectables; alguns, interessats, i altres, falsos, però en cap cas són “normals”. Rajoy va fer cessar el govern de la Generalitat i va convocar-les perquè era urgent “tornar la veu als catalans en condicions democràtiques”.  Condicions gens normals ni gaire democràtiques, almenys per a alguns. Una part del govern està exiliat, una altra, empresonat, candidats que no se sap si podran participar en la campanya i que, si ho fan, estaran en clar desavantatge per preparar-la, candidats que han d’acatar el 155 per poder quedar en llibertat –com Galileu–, partits que no poden explicitar el seu programa perquè podrien ser investigats i acusats de rebel·lia... Les eleccions les organitza un estat que recorda que si guanyen forces polítiques partidàries d’organitzar-se d’una altra manera les obligarà a acatar la llei i el 155, hi ha citacions per fer por a ciutadans que enganxaven cartells de l’1-O, citacions a po