carrostia

Esta semana han pasado cosas. El Govern ha dado para el pelo a los CDR, y en el Parlament se ha vuelto a suspender la cosa porque JxC y ERC no se ponían de acuerdo en la coreografía 1- Esta semana han pasado cosas. El Govern ha dado para el pelo a los CDR, y en el Parlament se ha vuelto a suspender la cosa –ojo, en pleno debate de política general, cuidadín, una especie de debate de la nació; una coreografía dura y mirada con lupa–, porque JxC y ERC no se ponían de acuerdo en la coreografía 2- Verdaderamente, está habiendo perturbaciones en la Fuerza. ¿Qué está pasando? 3- Me temo que está pasando algo sencillo. Junqueras ha anunciado que es el cabeza de lista para las europeas. Poco más. Pero es mucho. 4- Las europeas y las municipales serán el mismo día. Cabe suponer que Junqueras será la marca de ambas campañas. Una marca y un mensaje sencillo. Que ayudará  à gogó  en las campañas de los municipios. Puigdemont tuvo su momento en la campaña de las últimas autonómi

I  ara, com seguim? Tothom s’ho pregunta. I el president Torra fa grans afirmacions sobre la República i l’1 d’octubre però no proposa cap mesura concreta de sobirania, més enllà de dir que no acatarà la sentència dels presos/es en cas que no sigui absolutòria. Busca un acord en què es pugui refer l’autonomisme, i deixar la República per a un futur incert. En boca de la gent, “construïm república”, “fem república” o “som república” són expressions d’una determinació més que demostrada, però en boca del Govern i els partits que li donen suport són una perillosa cortina de fum darrera la qual es busca un compromís amb l’Estat. Una altra cosa serà que l’aparell de l’estat rebutgi sotmetre’s a un hipotètic acord polític, que no seria la primera vegada! També els partits del Govern parlen d’ampliar la base, però aquesta mateixa necessitat que tothom comparteix, no ha de ser un argument ni per a la paràlisi ni per al retorn a l’autonomisme. Eixamplar la base no vol dir espe

Reivindicar i analitzar l’1-O ​En un moment en què el règim torna a intentar tancar-se per dalt aquest cop de la mà de PSOE-Podem-PDeCAT i ERC, en una fórmula de govern que ja hem viscut en altres ocasions​ -i per tant, perfectament coneguda quant a límits i interessos protegits-,   pot ser un bon moment per a seguir discutint i analitzant , com a filó de noves actuacions,   la recent tardor catalana . Primer perquè malgrat les dificultats de la repressió i els procediments judicials pendents, aquells que d’alguna manera vam ser a les institucions en aquella legislatura venim obligats a rendir comptes amb la ciutadania pel que vam fer i pel que vam deixar de fer. Segon perquè avui hi ha nou persones a la presó i set més a l’exili per aquells fets. I tercer perquè precisament la tardor catalana és quelcom que molesta a aquells que donen suport al govern Sánchez, bé perquè van donar directament suport a la repressió i el 155, bé perquè no els encaixa en el seu discurs de “renovació”

Avui comencem amb una notícia cultural:   l’escriptor Quim Monzó és el guanyador de l’edició d’aquest any del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes . Però per primer cop en tota la història del premi, el president de l’entitat que reparteix el premi, Jordi Cuixart d’Òmnium Cultural,   no ha pogut trucar al premiat per transmetre-li la bonanova. Ho certificava el mateix Quim Monzó, perplex i trist perquè no ha pogut gaudir del mateix tracte protocol·lari que els seus antecessors premiats. Monzó ho ha denunciat amb contundència i ha reconegut que fa dies que intenta escriure una carta d’agraiment al president d’Òmnium, i no se’n surt amb què posar-li donada la complexitat de la situació del pres. El company de Cuixart a la presó, Jordi Sànchez, està en boca de tothom. El presidenciable a la Generalitat està sent motiu de debat entre les files independentistes. Després de l’aval d’ERC, JxC ha topat amb la CUP. I aquesta vegada també amb la justícia espanyola.   El Tribunal