carrostia

                                                                              Concretament, l'article 408: Omissió del deure d'impedir o perseguir delictes El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha ordenat la detenció i posada a disposició judicial de l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, després que aquesta no hagi comparegut a la citació que tenia aquest dimecres per declarar com a investigada en el procés contra els líders independentistes. El jutge dicta l’ordre de detenció a l’Estat, però encara no fa el pas d’emetre una ordre internacional com li demanava la Fiscalia, l’Advocat de l’Estat i també l’acusació popular de VOX, que volien que obrís ja la via d’una possible extradició. El fet que Llarena no hagi emès l'ordre internacional (en aquest cas no és una euroordre perquè Suïssa no és membre de l'UE) i que, a més, la Fiscalia no hagi recorregut la decisió, han portat a l'advocat Gonzalo Boye, que també és professor de dret processal penal, a

Que què està passant?   Doncs que tenen por, com en tindríem vostè i jo. La investidura està paralitzada per la por, però no només la investidura, també la definició estratègica del que hauria de ser aquesta legislatura .   Cada proposta que es posa sobre la taula en les negociacions és examinada amb lupa jurídica més que no política. Això que diu aquí ens pot portar davant del jutge? I això d’aquí, és inhabilitació només, o pot ser presó? L’estat ha trobat la tecla, que tothom en sigui conscient. És vergonyosa, antidemocràtica, autoritària, sí, però l’ha trobat. I l’ús arbitrari del Codi Penal que està fent el jutge Llarena converteix la por en pànic, perquè ni els advocats ja no s’atreveixen a assegurar si això d’aquí o això d’allà és inhabilitació o presó.  En aquest sentit, difícilment passarà res en relació a la investidura abans de la pròxima ronda de compareixences davant Llarena. El dia 14 hi han d’anar Anna Gabriel i Mireia Boya, el 19 Marta Pascal  i Marta Rovi

«Són tot just les vuit tocades i, al Parc de la Ciutadella, diputats i diputades ja esperen que arribi ella. La noia no es fa pregar. És na Carme Forcadell, que no ha pogut ni esmorzar perquè ve de Sabadell. Just comença el ple ordinari i segueix la seva via, quan algú creu necessari alterar l’ordre del dia. Marta Rovira diu: “ei, no podríem aprovar avui també una altra llei: la que ens permetrà votar?” Comencen les esbroncades. Mare meva, quin merder! I s’arramba l’Arrimadas al pal del seu galliner. Vaig sentint l’extrema dreta arengant la clientela. “Que no, Aulet, que aquest que ho peta no veus que és en Coscubiela?” Les minories, pobret, diu que s’han de preservar, però a en Fachín i a en Nuet no me’ls deixa ni parlar. Ai carai d’oposició! Tan pendent del legalisme, ho allarga com més millor. Va fent filibusterisme. Oh Senyor, quin trist retaule! Som davant d’un cas insòlit. “Qui demana la paraula?” La Forcadell va de bòlit! És que, nois, no hi ha manera: no volen pas disc