carrostia

A molts demòcrates d’aquí i d’allà els incomoda reconèixer-ho, perquè fer-ho implica afrontar coses que no volen afrontar, però  estem en un procés d’il·legalització de facto de l’expressió majoritària del catalanisme , que és l’independentisme. Sense necessitat d’aplicar la llei de partits, l’estat li està aplicant a l’independentisme català una camisa de força legal amb la voluntat declarada de suspendre els drets polítics de dos milions de ciutadans. Començant, és clar, pels presos: la pura realitat és que si en comptes de perseguir la independència per vies pacífiques, li haguessin engegat un tret al clatell a algú, s’enfrontarien a les mateixes peticions de pena en anys de presó. No sé si tots plegats som conscients de la gravetat d’aquesta equiparació de facto entre la lluita política pacífica i el terrorisme.  Desgraciadament no és l’únic exemple. Si el Parlament volgués investir un diputat del bloc monàrquic, ho podria fer demà mateix, això és un fet. I en canvi j

Què ha passat a Brussel·les? Escric aquesta crònica des de Brussel·les, a casa d'un amic meu català que té una petita empresa de disseny tèxtil i és independentista, com una àmplia mostra de la colònia catalana a la capital de Bèlgica. Conversem amistosament un parell d'hores abans de la manifestació mentre es confeccionen llaços grocs o ens procurem altres distintius que ens posin en l'univers simbòlic de la propera República Catalana. Jo em pronuncio per una estelada que porto lligada al coll com si fos la capa del capità Marvel.  També ens vam creuar dades i suposicions sobre la manifestació/concentració, el seu recorregut i possible assistència, tenint en compte que hi ha un plugim pertinaç i una temperatura d'escassos tres graus, gairebé gèlida. Alguns dels assistents han fet el camí en cotxe o autobús sortint per la part oriental de la frontera i canviant a Lyon, mentre que altres ho hem fet per l'occidental, passant per Bordeus i París fins a Bruss

Els dirigents polítics espanyols són mala gent, busquen la humiliació dels adversaris polítics i si aquests són catalans tenen un plus, el “a por ellos” forma part de la seva manera de fer És un error pregar per aconseguir que els consellers i els líders de la societat civil surtin de la presó. Avui s'ha vist. Sense tenir jurisdicció, el Tribunal Suprem ha decidit humiliar el legítim Govern català i els líders de la societat civil catalana. Un dels motius que pot haver induït al jutge a mantenir engarjolats els presos polítics era que sabia que les famílies dels dissortats s'havien desplaçat a Madrid per a rebre'ls. Esperaven la seva sortida per donar-los caliu i de res ha servit el viatge. El magistrat Emilio de Llera ha decidit que, com a mínim, els presos polítics passin un nou cap de setmana a la presó i ja veurem si el dilluns sortiran tots. Una mostra més de fins a quin punt com "de mala gent" són els individus que controlen les institucions jud