carrostia

Onze setmanes d'article 155 i repressió deixen prou clar que l'estratègia de l'Estat és represaliar amb tal brutalitat que siguin els propis líders de l'independentisme els que, des de la presó o amb la llibertat i el domicili amenaçats, desmobilitzin l'amplíssima base social de l'independentisme.  Busquen una derrota tan humiliant que els ciutadans acabin menyspreant la feblesa personal dels seus representants o que, com a mínim, se n'allunyin . Per això qualsevol declaració rectificatòria davant del jutge és esbombada immediatament, moltes vegades per destacar l'escarni que implica que ni tan sols serveixi de res. És una estratègia orientada a la por dels líders i al desistiment de les bases. Òbviament, no té res a veure amb els procediments habituals d'una democràcia, però  Madrid el que vol evitar, justament, és la negociació política que es derivaria del conflicte entre Catalunya i Espanya.  Així les coses, l'Estat busca intimidar una

De què hauria servit que els presidents Irla o Tarradellas haguessin tornat a Catalunya els anys cinquanta o seixanta?   Per demostrar la brutalitat de la policia i l'arbitrarietat del sistema judicial del règim franquista? Per fer veure al món que l'Estat espanyol negava el dret a l'autogovern dels catalans?  Hagués estat útil un successor de Lluís Companys a la presó?   No. Rotundament, no.  Carles Puigdemont i els quatre consellers que són a Brussel·les han estat l'única peça lliure del Govern que van elegir els ciutadans d'aquest país.  Gràcies a estar fora de l'abast de la policia, dels fiscals i dels jutges de Madrid, el president ha tingut la capacitat de contradir, punt per punt, la campanya de manipulació política i mediàtica del sistema institucional espanyol.   I és a partir d'això que els mitjans catalans i internacionals han pogut contrastar les informacions d'una maquinària propagandística que d'altra manera hauria es

La capçalera estelar del sistema borbònic, El País, ja ha optat per Oriol Junqueras com a candidat a la presidència de la Generalitat. En   un article   del seu director adjunt, Lluís Bassets, qualifica el vicepresident empresonat de " un exemple de coherència i dignitat " i el contraposa a Carles Puigdemont, segons ell, " una vergonya per als catalans ". De fet, els mitjans de comunicació de Madrid coincideixen, des de fa dies, en una campanya per afalagar -paradoxalment- Junqueras, lloant la seva decisió de deixar-se empresonar.   Una circumstància que els permet tenir controlats els dirigents de l'independentisme, sempre pendents d'una hipotètica sortida de presó o d'un reingrés en represàlia per alguna decisió o, fins i tot, declaració . És evident que l'amenaça de presó és més efectiva en el control polític que no pas un exili fora del seu abast.  Carles Puigdemont i els consellers exiliats van aconseguir una victòria im