carrostia

Sí, ya saben, ese rollo macabeo que nos arrojan a la cara los Borbones, año tras año, desde que en  1976  Juan Carlos I nos recordara la humanidad, la bondad y las enormes cualidades del dictador que inundó nuestras tierras de cunetas y fosas, nuestras calles de sangre y nuestro país de cuarenta años de tinieblas y atraso. Y aunque no lo veo ni lo escucho, porque ya he comentado antes que la cosa es más densa y asfixiante que cuatro polvorones en la boca, no me queda otra que leerlo. Momento en el que llega la peor de las indigestiones de estas fechas, la de volver a constatar que Felipe VI es el rey de los corruptos y el amigo de los criminales. Pensarán algunos, los que todavía siguen medicándose en este nuestro psiquiátrico con El País, El Mundo, Televisión Española, Antena 3 o Telecinco, que la cosa va de exagerar o de atizar al muñeco por divertimento. No es así. Sobre todo lo rumiarán porque los telepredicadores son unánimes, como siempre lo han sido, en lo acertado

Dels relats dels quatre consellers que han parlat se’n desprèn també una voluntat d’humiliació que sobrepassava l’estricte protocol. Aquesta setmana hem sentit, en primera persona, les experiències d’alguns dels consellers alliberats dilluns després de 33 dies empresonats. Alguns dels detalls fets públics per Turull, Rull, Romeva i Mundó, evidencien que hi ha un sistema que grinyola i que es contradiu per massa llocs: a tots ells els van empresonar per risc de fuga però a cap d’ells els van deixar demostrar que estaven arrelats al seu poble. A tots ells els van empresonar per por a reiteració de delicte però a l’hora els van deixar sense ulleres, cordons i cinturó per, oficialment, evitar que es suïcidessin. Difícilment pots repetir un delicte   si t’has tret la vida, però vaja, també aquesta setmana la policia espanyola ha entrat a l’Idescat per buscar un cens que des del govern de Madrid s’havia dit que no existia.  Dels relats dels quatre consellers que han parlat se’n de