carrostia

  Ja tenim el compte enrere per a les eleccions catalanes, i una vegada més, ja comencen a publicar-se les previsions de vot. I tornem a veure, com ha passat sempre en la història de la nostra democràcia, que,  encara que la major part del vot no sigui independentista, molt probablement tornarà a formar-se un tripartit en aquest sentit .  Hi ha qui es consola dient que també podria formar-se un tripartit d’esquerres. Però, ep! Ja en vam tenir un, en temps de Maragall i Montilla, i tots tenim el record de la manca de lleialtat que va demostrar ERC cap a aquest tripartit.  Perquè encara que digui que és d’esquerres, els seus interessos primordials giren entorn del nacionalisme identitari i sobiranista.  Per tant,  l’esquerra no va poder desenvolupar una veritable política d’esquerres, i sempre es va veure esquitxada de contradiccions i deslleialtats .  El resultat més palmari va ser un Estatut que forçava la situació, però posteriorment, al pas pel TC, ningú va agafar les regne

Sí, ja vaig llegir el seu paper del mes passat. Se li entenia tot. Deia una cosa perquè penséssim la contrària. A favor del jutge Llarena! Quina barra. Ja el fotrà, ja, quan li vagui. No sap amb qui se la juga, vostè. Sort que ara té altres problemes aquell fidel servidor de l’Estat. – Si vostè ho diu... – Això de la ironia és una arma de mal controlar. Ho hauria de saber. Es pensa que és molt llest... – Jo? Jo només puc explicar el que m’arriba dels lectors com vostè, que sí que ho entenen tot. Per cert, em pot dir què va passar amb la xiulada al rei de la qual tant s’havia parlat? – Doncs que no n’hi va haver. No creu que va ser el millor en aquest moment? Gestos. Possiblement gestos pactats: tu acostes els presos a Catalunya i nosaltres no xiulem el rei. Ho veig així. Vostè no? – És ben possible. I quan deixaran els presos en llibertat, ni que sigui condicional? – No pateixi, que tots hi pensen. Cal trobar el moment. Ho poden fer quan vulguin.

Aquesta és la quantitat de vots a favor de la independència en les eleccions del 21 de desembre passat. Majoria relativa electoral i absoluta parlamentària. Aquesta és  la roca contra la qual s'estavellen les agressions del nacionalisme espanyol en les seves múltiples varietats . Per això prefereixen ignorar-la, silenciar-la, com han fet els audaços artistes en la gala dels Goya; presentar-la a través dels seus mitjans servils com una conspiració d'un grapat de provincians, com ha fet el grapat de provincians ben pagats de Tabarnia; reduir-la al deliri d'un sol home a Brussel·les, com somia el deliri d'un home sol a La Moncloa, centre operatiu de la Gürtel.  Cada cop més agressiu, el nacionalisme espanyol en la seva forma de bloc del 155 (B155) és a dir, el govern, el PSOE, Ciutadans i el vergonyant suport de Podem, va donar un cop d'Estat per posar fi abrupte a l'independentisme català que ell mateix havia suscitat amb la seva política autoritària,

Les eleccions del 21-D han estat les més excepcionals   des de la transició franquista. Les condicions i condicionants tenen similituds. Convocades pel president del govern d'Espanya en aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola. Sense president de la Generalitat ni Govern ni Parlament efectiu, amb les finances intervingudes des de fa mesos. Amb els presidents d'entitats civils a la presó, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, des de fa tres mesos. Amb el vicepresident de la Generalitat i el conseller d'Interior, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, des de fa més gairebé dos mesos a la presó i el president de Catalunya, Carles Puigdemont i una part del Govern a l'exili per preservar la institució. Consellers, alcaldes, màxims representants dels partits, alts càrrecs... investigats o imputats. El president Mas, i els exconsellers Ortega, Rigau i Homs inhabilitats i embargats. En la memòria gravat el dia 1 octubre, dia del referèndum i la repressió policial.