carrostia

Avui, primer de 2018, encarem un any que només pot ser millor que el 2017, l’any que visquérem perillosament . Amb un país de cap per avall, dirigents polítics a la presó, un govern escapçat i unes eleccions que retornen joc a la partida, aquests són els meus clams personals i col·lectius per aquest 2018. #LlibertatPresosPolítics quan es compleixen 76 dies de l’empresonament dels líders de la societat civil Jordi Cuixart i Jordi Sánchez i 59 dies de captiveri   per al Vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller d’Interior, Quim Forn. Perquè no es pot acusar de risc d’accions violentes qui sempre ha defensat el dret de manifestació de forma massiva i pacífica. Perquè no es pot empresonar representants polítics democràticament escollits. #Article155 i #República Revocar l’article que va permetre cessar el govern legítim de Catalunya   el passat 27 d’octubre i la dissolució del Parlament. Retornar la dignitat a les institucions catalanes, al President Puigdemont i constru

Hi ha qui diu que estem allà on estàvem fa uns mesos. No és veritat, hi ha un fet excepcional que va tenir lloc el 27 d’octubre i que sembla que tots plegats no tenim interès de recordar. De fet, és la data més importat per aquells que treballem de fa temps per la llibertat del nostre país.  Vam declarar la independència en forma de República . No l’hem feta efectiva, però les urnes l’han ratificat amb la major participació de la història.  Per donar-li valor al fet del 27 d’octubre, convé recordar que Montenegro va trigar 15 mesos entre la Declaració d’Independència i la Constitució com Estat, Eslovènia en va trigar 6, Letònia en va trigar 16 de mesos, però també hi ha casos com el de Kosovo que després d’una declaració el 1990, no va obtenir el reconeixement internacional suficient fins que al 2008 en va fer una altra que obtingué el reconeixement de 112 estats. Cada cas és diferent, però és obvi que per fer efectiva la República calia fer una declaració. S’ha fet,

La capçalera estelar del sistema borbònic, El País, ja ha optat per Oriol Junqueras com a candidat a la presidència de la Generalitat. En   un article   del seu director adjunt, Lluís Bassets, qualifica el vicepresident empresonat de " un exemple de coherència i dignitat " i el contraposa a Carles Puigdemont, segons ell, " una vergonya per als catalans ". De fet, els mitjans de comunicació de Madrid coincideixen, des de fa dies, en una campanya per afalagar -paradoxalment- Junqueras, lloant la seva decisió de deixar-se empresonar.   Una circumstància que els permet tenir controlats els dirigents de l'independentisme, sempre pendents d'una hipotètica sortida de presó o d'un reingrés en represàlia per alguna decisió o, fins i tot, declaració . És evident que l'amenaça de presó és més efectiva en el control polític que no pas un exili fora del seu abast.  Carles Puigdemont i els consellers exiliats van aconseguir una victòria im

2018 ( MMXVIII ) será el próximo año. Será  un año común comenzado en lunes  en el calendario gregoriano. Será también el número 2018 del  anno Dómini ,  era común  o la designación de era cristiana, además del decimoctavo del tercer milenio Sera el 2018, año de la No Violencia Año Europeo del Patrimonio Cultural en 2018: celebración de la diversidad y la riqueza de nuestro patrimonio europeo Sera el año Internacional de los Camélidos, para las Naciones Unidas para la agricultura (FAO) Decenio de las Naciones Unidas para los Desiertos y la Lucha contra la Desertificación (década 2010-2020) Decenio de la Seguridad Vial (década 2011-2021) Decenio de las Naciones Unidas sobre la Diversidad Biológica (década 2011-2021) Tercer Decenio Internacional para la Eliminación del Colonialismo década (2011-2020) El  año 2018  estará  dedicado a  conmemorar la figura y la obra de Pompeu Fabra. Así lo acordó el Gobierno de Cataluña el agosto pasado para celebrar el 150º aniversario

Reviso el discurs del rei del passat dia 24. Penso, crec que fonamentadament, que el que llegeix aquest senyor davant les càmeres ens pot donar pistes de com estan les coses a Madrid, en especial a les altes esferes polítiques, funcionarials, econòmiques, judicials, militars i mediàtiques. Alguns dels seus membres formen a més part del cercle íntim del rei, un cercle en què s'hi compten gent interessant i preparada, així com insuportables 'pijos' i un grapat de ganduls (se'n recorden del 'compi yogui' de Letícia, el penques de Javier López Madrid?). El que no hi ha gaire, per no dir gens, es gent menestral, de clase mitjana o professionals que s’hagin hagut de guanyar la vida exclusivament amb el seu talent i el seu esforç. Aquesta teranyina, que considera que té dret a controlar els mecanismes del poder estatal, no representa el que és Espanya, ni la seva ciutadania, però és bo, com deia, saber el que s'hi barrina. Que tramen els que estan aves

Apagas el horno y vas a escuchar el discurso del rey en Nochebuena. Sonríe, ha apeado la dureza desplegada en octubre, tan decisiva en la forma con la que se afrontó la Cataluña del referéndum. Y le oyes decir: “   España es hoy una democracia madura, donde cualquier ciudadano puede pensar, defender y contrastar, libre y democráticamente, sus opiniones y sus ideas;    pero no imponer las ideas propias frente a los derechos de los demás   ". Y ya no se va de tu cabeza, ni prestas atención al rosario de bendiciones que constituyen el país de las maravillas del relato. Luego llegarán, por días ya, los encendidos elogios de la prensa cortesana y esa constante reverencial de especular sobre el sentido de las palabras del rey como si se tratara del oráculo de Delfos. Aquel santuario de la antigua Grecia se convirtió en centro de consulta a los dioses basándose en interpretaciones de signos, hace muchos siglos. En octubre no hizo falta, la alocución real  se entendía con

Quan explica el resultat de les eleccions de 21D, el govern espanyol diu que el fracàs del PP no és de M. Rajoy ,  que no estava examinant-se a Catalunya. Que el president dels sobresous pràcticament fixés a Catalunya la seva residència durant la campanya i fos esbroncat als carrers repetides vegades no vol dir res, ni és indicatiu de res... Rajoy no es presentava. Es presentava Albiol. Un home al qual el daltabaix tampoc el deu haver afectat perquè no dimiteix. És sabut que al PP no dimiteix ningú, hagi fet o deixat de fer el que hagi fet o deixat de fer. El PP no és un partit amb sensibilitat democràtica. En realitat, no és un partit convencional, sinó més aviat una presumpta associació de malfactors, com diuen els jutges, i ja sabem que en les associacions de malfactors ningú no dimiteix. I menys per unes eleccions. En definitiva, tampoc celebren eleccions. I quan ho fan, es financen il·legalment i es guanyen amb paranys. Ni amb paranys han pogut guanyar a Catalunya.