carrostia

                                          Ja hi ha resultats. Ja s’ha acabat una campanya electoral atípica i ja podem començar a caminar. Alguns diran que no s’ha parat mai, però jo penso que l’aturada ha estat tan greu que costarà engegar novament un vehicle anomenat Catalunya i que ha patit una gran destrossa. Sortosament, la gent és l’eix que li dona força i embranzida i, si no l’espatlla ningú, pot tornar a agafar el camí que vol la majoria. Encara no podem imaginar-nos un govern que porti les regnes. No faltaran entrebancs, tempestes i pals a les rodes, però no hi ha més remei que aixecar el cap de l’abeurador i mirar a la cara set milions i mig de catalans que esperen impacients que es comenci a pensar en ells.   És evident que no hi ha una única prioritat. La pandèmia ho ha alterat tot: l’economia, les relacions socials, la salut, la mobilitat… És difícil saber per on s’ha d’iniciar la reconstrucció d’un país fracturat en tots els sentits.   Caldrà molta prudència i sen

 L'impacte de la pandèmia de la Covid-19 va més enllà de la salut i ha posat en qüestió estructures socials com el món laboral. La situació actual del mercat laboral no és únicament resultat del confinament, sinó que obeeix a dinàmiques de llarg termini, que han transformat les condicions del món del treball a través de canvis en l’especialització productiva del territori (fruit de la globalització i de les decisions de les elits econòmiques i polítiques) i en les formes d’organització de l’empresa i del treball.  Hi han impactat també les polítiques públiques laborals, així com la gestió macroeconòmica i financera, les polítiques industrials, educatives o migratòries. Potser un exemple ens ajuda a entendre-ho gràficament: hem passat de ser la fàbrica d’Europa a ser un gran centre d’atracció turística internacional.  Hem passat d’empreses integrades a empreses xarxa, de polítiques keynesianes a polítiques neoliberals.  La realitat sempre és molt més complexa que els eslògans; però,

Enmig d'una triple crisi ambiental, sanitària i econòmica, la humanitat haurà de decidir entre un capitalisme sense ànima o un nou model basat en l'economia plural. Un planeta devastat ambientalment, unes societats empobrides, unes economies que trontollen, unes saluts fracturades, un creixement al servei d’uns quants.  Una pandèmia, la Covid-19, que reflecteix les ombres d’un capitalisme global sense ànima, sense ètica, sense futur. Triple crisi —ambiental, sanitària, econòmica— ferint desigualment la humanitat, despullant-la de les fragilitats que es creien conjurades, com a mínim a Occident, i que l’aboca a decidir: cruïlla de camins. El primer camí és aquell representat, segons Walter Benjamin, per l’Huracà del Progrés que empeny l’Àngel de la Història: un capitalisme desbocat i amb les ales tan enredades que no pot aturar-se, malgrat les runes que deixa enrere, i que avui aposta per una solució tecnològica i verda per seguir acumulant a partir de les seves contradiccions s

  La pandemia daña por igual las estructuras políticas, económicas y sociales. La digitalización no será capaz de resolver una crisis de esta magnitud. Aunque con algunas dudas sobre su verdadero origen, el virus SARS-CoV-2, una variante del virus del Síndrome Respiratorio Agudo Grave (SARS), más conocido como Covid-19, comenzó su expansión desde la ciudad de Wuhan, capital de la provincia china de Hubei. Concretamente desde un foco surgido en el mercado de Huanan, considerado hoy como el epicentro de la pandemia. Wuhan, una muy antigua ciudad china (se dice que tiene más de tres mil años de existencia), es hoy un importante foco tecnológico con cientos de empresas de alta tecnología que se mueven alrededor de la Universidad de Wuhan y de la Universidad de Ciencia y Tecnología de Huazhong. Un polo tecnológico que nada tiene que envidiar a otros más conocidos de Estados Unidos. Parece comprobado que el Covid-19 se encuentra genéticamente emparentado con otros dos coronavirus,

  Ja tenim el compte enrere per a les eleccions catalanes, i una vegada més, ja comencen a publicar-se les previsions de vot. I tornem a veure, com ha passat sempre en la història de la nostra democràcia, que,  encara que la major part del vot no sigui independentista, molt probablement tornarà a formar-se un tripartit en aquest sentit .  Hi ha qui es consola dient que també podria formar-se un tripartit d’esquerres. Però, ep! Ja en vam tenir un, en temps de Maragall i Montilla, i tots tenim el record de la manca de lleialtat que va demostrar ERC cap a aquest tripartit.  Perquè encara que digui que és d’esquerres, els seus interessos primordials giren entorn del nacionalisme identitari i sobiranista.  Per tant,  l’esquerra no va poder desenvolupar una veritable política d’esquerres, i sempre es va veure esquitxada de contradiccions i deslleialtats .  El resultat més palmari va ser un Estatut que forçava la situació, però posteriorment, al pas pel TC, ningú va agafar les regne

  El cabdill  Francisco Franco  li´va dir al seu ministre  Manuel Fraga : “Faci com jo, no es fiqui en política”. Els uns, conformes amb prebendes, altres obligats per la repressió i molts per acomodació, van admetre aquesta estúpida mentida.  Avui creix l’antipolítica .  El pacte constitucional ens va esperançar a molts. Va deixar en simples funcions els poders absoluts que el Rei va heretar del cabdill, contempla un ampli ventall de drets i llibertats socials i culturals, separa els poders de l’Estat, dota d’autonomia les seves nacionalitats i regions i estableix que l’educació tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana respectant els principis democràtics de convivència i els drets i les llibertats fonamentals.  En els anys que van seguir, els canvis i les millores que vam aconseguir van propiciar que els sindicats rebaixessin el nivell de conflictivitat i de lluita. Amb els governs de la dreta es va retrocedir i va caldre tornar a reivindicar. La pe

Com a treballador d’una empresa funerària veig situacions molt doloroses. Famílies que no poden acomiadar-se de la seva persona estimada, en alguns casos ni tan sols veure-la, fent els tràmits de manera telemàtica, en la distància, amb molta incertesa. M’agradaria trencar una llança per les persones que treballen en aquest sector amb tan mala premsa. Persones d’atenció a les famílies, ambulàncies, assessors... que s’hi estan implicant d’una manera brutal i treballant moltíssimes hores per intentar donar el millor servei possible. Tot i els esforços, en moltes ocasions sentim frustració i impotència de no poder donar tota l’atenció i el suport a les famílies que ens agradaria. Els dies van passant, són moltes històries, moltes sensacions, i això ens afecta emocionalment. Vull donar ànims a tot el personal del sector i demanar sinceres disculpes a aquelles famílies que s’hagin pogut sentit mal ateses. Quan tot passi, . Jaume Dalmau Asensi Publicat a La Vanguardia el 26/

Como cada año, los contribuyentes ya pueden hacer su declaración de la renta. Para hacer la correspondiente al ejercicio de 2019, los técnicos de Hacienda (Gestha) salen, como es tradicional, al paso para advertir de posibles aspectos en los que el ciudadano podría no advertir y gracias a los cuales podrían beneficiarse más de lo que esperado. Detalles, peculiaridades en función de la región en la que se tributa o temas que a menudo pasan inadvertidos y que, sin embargo, puede reportar un alivio económico para los declarantes cuando acceden a su borrador en la Agencia Tributaria. Pese al estado de alarma, decretado para luchar contra el coronavirus y prorrogado, de momento, hasta 9 de mayo, el Ministerio de Hacienda ha confirmado el calendario de la campaña de la Renta de este año. Desde el día 1 de abril es posible presentar la declaración por internet, hasta el 25 de junio si el resultado es a ingresar, y hasta el cierre de campaña, el 30 de junio, si es a devolver o si