carrostia

Hi ha dies que  et reconcilies amb la política . Si ets català o espanyol, o fins i tot europeu, aprofita, que no acostumen a repetir-se, no fos cas que ens acostuméssim a la bona política... El dimecres d’aquesta setmana ha estat un d’aquests dies, amb Mireia Boya donant la cara al Suprem, davant del Gran Inquisidor Torquemada, ai, perdó, volia dir el jutge Llarena, no sé pas en què estaria jo pensant...  La Mireia Boya  els té ben posats . Es jugava la presó i no ha acotat el cap, ni s’ha vestit amb pell de xai, ni ha renunciat als seus ideals, ni ha mentit. Ha dit la veritat, ha plantat cara, posant-se a un mil·límetre del que el sistema judicial espanyol pot tolerar, i ha afrontat les brutals conseqüències de la seva coherència política amb una dignitat i un valor que l’honoren. Ningú com ella ha tingut la valentia de dir les coses tan clares . Que sí, que volíem proclamar una república de veritat i no de fireta. Que sí, que el 155 és l’autèntic cop d’estat, i no

Que què està passant?   Doncs que tenen por, com en tindríem vostè i jo. La investidura està paralitzada per la por, però no només la investidura, també la definició estratègica del que hauria de ser aquesta legislatura .   Cada proposta que es posa sobre la taula en les negociacions és examinada amb lupa jurídica més que no política. Això que diu aquí ens pot portar davant del jutge? I això d’aquí, és inhabilitació només, o pot ser presó? L’estat ha trobat la tecla, que tothom en sigui conscient. És vergonyosa, antidemocràtica, autoritària, sí, però l’ha trobat. I l’ús arbitrari del Codi Penal que està fent el jutge Llarena converteix la por en pànic, perquè ni els advocats ja no s’atreveixen a assegurar si això d’aquí o això d’allà és inhabilitació o presó.  En aquest sentit, difícilment passarà res en relació a la investidura abans de la pròxima ronda de compareixences davant Llarena. El dia 14 hi han d’anar Anna Gabriel i Mireia Boya, el 19 Marta Pascal  i Marta Rovi