carrostia

Si hace unos días el CEO  nos indicaba  que el 52% de los catalanes quiere vivir en la República de Catalunya, ahora es el ICPS (Institut de Ciències Polítiques i Socials) quien publica una encuesta en la que el independentismo casi llega al 60%... Un 59,6% de los catalanes votaría a favor de la independencia de Catalunya si mañana se celebrara un referéndum. Así se desprende del sondeo de opinión del ICPS (Instituto de Ciencias Políticas y Sociales traducido al castellano) elaborado por GESOP. Según esta encuesta, los que votarían en contra de la independencia serían un 39,6%. Así pues, el "sí" ganaría el "no" por unos brutales 20 puntos de diferencia. De los datos extraídos de las 1.200 encuestas realizadas de forma presencial, la conclusión que extrae el sondeo es que un 47,9% de los catalanes votaría a favor de la independencia, un 31,8%, en contra, un 14,7% no participaría, un 0,7% votaría en blanco o nulo y, por último, un 4,8% no sabe qué responder. 

Ara que ja ha fet l’any de “tot allò”, els mitjans s’han lliurat a una mena d’autoflagel·lació oscil·lant entre el retret i la crítica, fins i tot de l’autocrítica. Què va fallar? Què no estava preparat? Qui es va equivocar? Qui va mentir? Amb quina consciència de fer-ho? Amb quina intenció? Tot això supera en temps i espai dedicat una qüestió més interessant i productiva: què fem a partir d’ara. Com ha evolucionat la ciutadania? Puc parlar d’una majoria significativa. Els mateixos que fa quatre anys estaven sorpresos i il·lusionats, fa un any estaven indignats i decidits, i ara estan fastiguejats, impacients, desenganyats i, el que és pitjor, desconfiats. Alguns polítics se n’adonen i hi adeqüen el discurs; el mal és que no hi adeqüen els fets. I aquí estem: en una fractura important entre els ciutadans i la classe política. Entre la gent es detecten dos grans corrents. Un que diu: “No ens han dit la veritat, no ens ho han explicat tot, no em fio d’aquest

Quan, ara fa un any, el Parlament de Catalunya va fer la declaració formal d’independència –la declaració material l’havien fet els ciutadans el dia 1 d’octubre– molta gent a Europa es va espantar o, com a mínim, inquietar. Sobretot entre les elits: governs, líders econòmics, creadors d’opinió, etc. Des d’una perspectiva que ells consideren europeista, es preguntaven si una major fragmentació del mapa polític continental no afectaria negativament el projecte d’integració europea. “Si Catalunya estableix un precedent i d’altres regions de la UE segueixen el seu camí, no engegarà això a fer punyetes un procés com l’europeu, que ara mateix tant costa de fer avançar?” La versió demagògica d’aquest argument diu així: “Si el projecte europeu té la voluntat d’unir cada vegada més els diferents estats en institucions polítiques comunes, un procés d’independència va en el sentit exactament oposat, perquè divideix allò que abans estava unit; si del que es tracta a l’Europa del segle

Aunque muchos de los políticos de derecha españoles repitan continuamente que el independentismo catalán ha despertado el fascismo español, lo cierto es que el fascismo español no estaba dormido, nunca lo estuvo, simplemente no estaba representado en ningún partido político de peso, como el Partido Popular y ahora Ciudadanos, hasta hace unos años la ultra derecha española se conformaba con alguna manifestación de tanto en tanto, y no tenían prácticamente representación política, salvo algunos “infiltrados” del PP que detrás de la máscara de centro-derecha escondían una ideología ligada al franquismo. Hoy nos encontramos con la situación del independentismo catalán, que está calando en la sociedad española como un motivo más para pedir una república también en España, para poder cantar un Rap sin acabar en la cárcel o en el exilio, para poder resistirte pacíficamente a un desahucio sin que te muelan a palos como si fueras un delincuente, por cierto, el banco que manda a desahuciar

Aquesta és una conversa imaginària en un restaurant  sobre la controvèrsia interna que ha generat el suport d’un sector de l’independentisme al PSOE en la seva  moció de censura  a Mariano Rajoy. No es tracta d’escatir qui té raó, sinó de veure que aquesta enorme despesa de temps i d’energia que hi dediquem és un dels objectius del pla d’anorreament de l’independentisme per part de l’Estat espanyol. És el més vell ardit del món:  provocar situacions que generin la divisió interna de l’adversari.  Com més dividit més afeblit. CESC: Uf, per fi! Pensava que no arribaria mai, el dia. CESCA: Quin dia? CESC: El de treure’ns en Rajoy del damunt. Vaig obrir una ampolla de cava per celebrar-ho. CESCA: Ah, sí? CESC: No et veig gaire contenta. CESCA: Per què ho hauria d’estar? CESC: Dona, que et sembla poc treure’ns del damunt el PP i el 155 d’una tirada? CESCA: Parles com si fossin morts, com si el PP i l’article 155 haguessin desaparegut. CESC: Desaparegut, no. Però a par

Testimonios históricos Interesantes textos extranjeros antiguos, sobre Cataluña: independencia, libertad, economía, costumbres... Hans Rosenbach , en 1502 publico en Heidelberg el "Vocabulari Catala-Alemany" que era, más o menos, el primer diccionario de lenguas modernas y que refleja la importancia de los catalanes en el comercio mediterráneo y, junto con los alemanes, para el comercio de la Hansa... Diego de Saavedra Fajardo   ( 1584  –  1648 ), escritor y diplomático. Locuras de Europa. / dialogo póstumo de don Diego Saavedra Fajardo. 1748.  ...ninguna provincia gozaba mayores bienes ni más feliz libertad que Cataluña, porque ella era dueña de sí misma, se gobernaba por sus propios fueros, estilos y costumbres ...(El rey) no le imponía tributos ni la obligaba a asistencias -si alguna le daba Cataluña, eran donativos, concedidos por graciosa libertad, no por apremio. Si le enviaban comisarios, representaban la autoridad de embajadores. Sus órdenes (del rey) no