La (in)sostenibilitat de l’Espanya de les autonomies
Un model d’estructura regional de l’Estat espanyol que necessita per subsistir l’aportació de 16.000 milions d’euros anuals d’una comunitat, és un model insostenible en el temps i, per tant, inviable. El professor Santiago Niño Becerra és qui més ha teoritzat sobre aquest problema d’insostenibilitat i també el que ha estat més clar; només cal recordar algunes de les seves frases per veure que és dels pocs que diuen allò que molts pensen però no s’atreveixen a dir. En una entrevista publicada a Nació Digital el 2 de desembre de l’any passat deia: “Espanya és insostenible com a Estat, tal com és ara.” I el 19 d’octubre del 2017 deia: “Si Catalunya se’n va, Espanya perdrà el 23% dels ingressos fiscals i el 20% del PIB es perdria.” I l’octubre del 2016 ja ens deia que el sistema de pensions actuals és inviable. I el 3 de juny d’enguany declarava a El Nacional: “D’aquí a cinc mesos Catalunya tindrà un pla d’independència econòmica.” Les previsions i els auguris del doctor d’es