carrostia

Cuantos tipos de facturas existen y que características tienen             La factura ordinaria, factura rectificativa y factura recapitulativa son diferentes tipos de factura en base a su contenido. Según su valor legal, encontramos la factura pro forma y la copia de la facturas o el duplicado de la factura.             Si cumple más o menos requisitos puede ser una factura completa o una factura simple. Y dependiendo del medio por el que se transmite usamos una factura en papel o una factura electrónica.             A la hora de determinar cuántos tipos de facturas existen tenemos que tener en cuenta que existen diferentes criterios para definirlas, por eso hemos clasificado las clases de facturas comerciales teniendo en cuenta sus características.             Podemos resumir que los tipos de facturas existentes, en realidad son variantes o surgen a partir de un solo tipo de factura que es la factura ordinaria. Los tipos de factura existentes son los siguientes:

A muchos, demasiados, simplemente se les dice: “Mira hazte autónomo y así podrás continuar trabajando con nosotros”; el cómo, no se dice y menos aun el cuanto, esto es lo comúnmente conocido como “falso autónomo”.             Además de ser una situación ilegal, trabajar como “falso autónomo” acarrea importantes desventajas al trabajador frente a los derechos que tendría como trabajador por cuenta ajena por el mismo trabajo que realiza.             Entonces, ¿qué es un “falso autónomo”? El falso autónomo es aquel trabajador que aunque formalmente parece un autónomo en verdad tiene todas las características de un trabajador por cuenta propia.             El falso autónomo es aquel trabajador que depende exclusivamente de una empresa.             Es decir, la retribución que recibe mensualmente la obtiene de forma íntegra de la misma compañía.             La diferencia con el resto de autónomos es que estos reciben sus ganancias de varias empresas o particulares y no depende

Rumiant l’article d’avui, demano a amics i coneguts si em poden passar exemples d ’ episodis bèl·lics que em puguin ajudar a explicar-me.  Concretament, busco històries de turonets.   El típic turonet insignificant que cal conquerir o impedir que es conquereixi, potser per accelerar la victòria o potser per demorar la derrota, o per donar temps a una altra companyia de creuar el riu, o vés a saber per què.  El típic turonet de merda que s’acaba convertint en l’escenari d’una carnisseria absurda, en la tomba de milers. I que al final potser no era tan important, ni tan decisiu. O sí, o igual és el turonet que acaba canviant el curs de la batalla o fins i tot de la guerra, qui sap.  Els amics responen bé, em plouen els exemples.  El Govern de la Generalitat és ara un d’aquests turons. L’ocupa el govern espanyol, i es nota: el major Trapero fa fotocòpies,  el consell de ministres cessa i nomena alts càrrecs, les inversions estan paralitzades i, per posar només un de les dotze

A molts demòcrates d’aquí i d’allà els incomoda reconèixer-ho, perquè fer-ho implica afrontar coses que no volen afrontar, però  estem en un procés d’il·legalització de facto de l’expressió majoritària del catalanisme , que és l’independentisme. Sense necessitat d’aplicar la llei de partits, l’estat li està aplicant a l’independentisme català una camisa de força legal amb la voluntat declarada de suspendre els drets polítics de dos milions de ciutadans. Començant, és clar, pels presos: la pura realitat és que si en comptes de perseguir la independència per vies pacífiques, li haguessin engegat un tret al clatell a algú, s’enfrontarien a les mateixes peticions de pena en anys de presó. No sé si tots plegats som conscients de la gravetat d’aquesta equiparació de facto entre la lluita política pacífica i el terrorisme. Desgraciadament no és l’únic exemple. Si el Parlament volgués investir un diputat del bloc monàrquic, ho podria fer demà mateix, això és un fet. I en canvi ja porta